Els jutges de pau podran tornar a celebrar judicis per petits furts

El fet que els jutges de pau puguin celebrar aquests judicis per delictes lleus ajudarà a la descongestió dels jutjats ordinaris i evitarà també que els ciutadans s’hagin de traslladar a altres municipis amb la finalitat d’assistir a les vistes. A més, es guanyarà agilitat, sobretot perquè els acusats, els denunciants o els testimonis poden ser veïns de la localitat.

Una revolució

Abans del 2015, els jutges de pau podien celebrar aquestes vistes ja que aquests petits delictes es consideraven faltes. Va ser aquell any quan van passar a tenir la categoria de delictes lleus i es va eliminar la potestat que els jutges de pau poguessin dictar sentència. Ara la llei d’eficiència obre la porta a recuperar aquesta facultat.

La nova llei que revoluciona el món de la justícia a Espanya anirà desplegant-se al llarg d’aquest any. I una de les derivades de la nova normativa és que es consoliden els jutges de pau, una figura que va ser creada l’any 1885 i que en un dels primers esborranys d’aquesta normativa estaven destinats a desaparèixer. A Catalunya és una institució arrelada que està recollida a l’Estatut (Andalusia és l’altra comunitat que l’ha inclòs). S’entén com una garantia de la justícia de proximitat i, arran de la nova legislació, pren impuls amb l’ampliació de competències i la modernització de les dependències. Un exemple: s’instal·laran sistemes de videoconferències per tal que puguin prendre declaracions judicials i s’han renovat equipaments.

La Generalitat ha traçat un pla per impulsar i modernitzar aquesta institució, alhora que té prevista una inversió de 3,7 milions d’euros en l’adequació de les instal·lacions dels jutjats de pau, que ara desapareixen i passen a ser oficines judicials en els municipis. "El pla de justícia de pau i proximitat de Catalunya aprovat pel Govern el 8 d’abril vol garantir una justícia arrelada al territori, centrada en la resolució de conflictes quotidians i la cohesió social. La justícia de pau, present en 898 municipis catalans, actua com a primer contacte entre la ciutadania i el sistema judicial, moltes vegades en contextos rurals o sense presència d’altres instàncies judicials", assegura a EL PERIÓDICO Iolanda Aguilar, secretària per a l’Administració de Justícia de la Generalitat.

"Amb una inversió de 3,7 milions en aquesta posada al dia, estem arribant a més de 3,2 milions de persones, cosa que representa 1,1 euros per ciutadà. És un cost molt baix per a un impacte altíssim en la convivència, cohesió comunitària i resolució pacífica de conflictes", remarca. També és una via d’entrada per impulsar el català en la justícia. El 2023, els jutjats de pau de Catalunya van practicar 255.800 actuacions en l’àmbit civil i penal. "La llei és bona. S’ha consolidat la nostra figura i se’ns han ampliat les competències. A més, ha apostat perquè no desapareguem, tal com es pretenia en un dels esborranys", explica Francesca Terrón, jutge de pau de Salt i presidenta de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, en la qual hi ha associats bona part dels jutges de pau catalans.

Des de fa anys, el seu jutjat comparteix local amb un pàrquing. La transformació dels actuals jutjats de pau en oficines de justícia en els municipis, recollida en la llei d’eficiència, serà progressiva. "Fins ara, la justícia de pau tenia un paper molt vinculat als tràmits i funcions bàsiques, però fem un pas endavant: aquestes oficines es convertiran en la porta d’entrada dels ciutadans al sistema judicial. La justícia començarà en el municipi, de manera més pròxima, accessible i útil per al dia a dia de les persones", destaca Iolanda Aguilar.

Elaboració d’una auditoria

Notícies relacionades

Més mosquits, paneroles i arnes: Catalunya es prepara per a un ‘boom’ d’insectes i plagues en els pròxims mesos

Catalunya accelera cap als parcs de bateries, amb autonomia davant eventuals caigudes de xarxa

Aquestes oficines de justícia, que serviran de suport als jutges de pau, reforcen les seves funcions: connexió amb els tribunals (comunicació de citacions judicials, notificacions, declaracions per videoconferències o obtenció d’informació sobre procediments judicials); obtenció de certificats (antecedents penals, certificat d’últimes voluntats), accés al Registre Civil per a diferents tràmits (naixements, defuncions, etcètera) o atenció a les víctimes. El pla de la Generalitat és incrementar les agrupacions d’aquestes oficines judicials (en l’actualitat n’hi ha 74, que n’aglutinen 442, i se’n crearan 42 més per a les 366 restants). D’aquesta manera, totes aquestes agrupacions tindran personal de l’Administració de Justícia. La Conselleria de Justícia ha encarregat una auditoria per radiografiar els espais i les instal·lacions que ocupen actualment els jutjats de pau.

Més enllà dels judicis per delictes lleus, la llei d’eficiència també amplia les competències dels jutges de pau. Així en primera instància es pot fer càrrec d’assumptes civils –com reclamacions de quanties no superiors a 150 euros (fins ara, 90 euros)–, expedients de conciliació civils per menys de 10.000 euros (abans 6.000), o actes de conciliació previs a la presentació d’una querella per delictes d’injúries o calúmnies.