La rotació de professors sacseja els centres vulnerables: més de la meitat han canviat en els últims cinc anys a Catalunya

A Catalunya hi ha 240 centres de màxima complexitat i 490 d’«alta complexitat», xifra que suposa un 24% del total. Centres que acullen un elevat nombre d’alumnes amb necessitats socials i dificultats d’aprenentatge, que en no pocs casos es tradueixen en baixos resultats acadèmics i alts nivells d’abandonament escolar(la pobresa infantil continua escalant a Catalunya: ja afecta el 35% de menors de 16 anys). La Fundació Bofill ha presentat aquest dimarts una enquesta a 852 docents i 68 entrevistes en profunditat per recollir –per primera vegada, reivindiquen– la veu del professorat dels centres amb més complexitat sobre les polítiques educatives a Catalunya.

L’estudi posa de manifest la falta d’estabilitat dels centres d’elevada complexitat; per als quals reivindiquen més recursos per millorar els resultats d’aprenentatge i el benestar del seu alumnat. L’elevada inestabilitat dels claustres –en vies de solució amb el macroprocés d’estabilització en marxa– penalitza aquests centres especialment. Segons dades recollides a l’informe, en cinc anys (del 2018 al 2023) , s’ha substituït un 53% del claustre en els centres de màxima complexitat.

Necessitat de vincle

«Aquesta mobilitat perjudica particularment l’alumnat dels centres vulnerables, amb més necessitat de vincle, professionals de referència i suports estables, i on hi sol haver més matrícula viva», posa sobre la taula Antoni Verger, director de l’equip d’investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha elaborat l’informe. Matrícula viva que en aquest curs 2024-2025 ha arribat a la xifra dels gairebé 75.000 alumnes. Gran part d’aquest alumnat prové de la immigració o de contextos desfavorits, i «una majoria s’incorpora en centres que ja escolaritzen alts percentatges d’alumnes vulnerables», alerten.

En aquest context, el professorat posa sobre la taula la falta de temps, d’instruments adequats d’avaluació i de suport de l’administració, cosa que dificulta que puguin millorar els resultats, garantir el benestar personal i oferir oportunitats d’enriquiment educatiu. «El professorat de centres de baixa complexitat té el triple d’oportunitats per col·laborar i compartir projectes amb el claustre», indica Verger, que posa èmfasi en com els problemes del dia a dia es mengen el temps dels docents de les escoles complexes; no deixant-los temps per poder desplegar els programes de millora educativa.

Falta de temps

«Els docents d’aquestes escoles tenen poc temps per asseure’s al claustre a dialogar sobre com millorar els resultats», insisteix l’investigador, que posa sobre la taula una altra dada: els docents dels centres d’alta i molt alta complexitat sent 10 punts més de pressió pels resultats (46,5%) que els de complexitat baixa (35,5%)

Els claustres d’aquestes escoles apunten també que «volen continuar innovant i personalitzant l’ensenyament, però reclamen poder-ho fer en condicions». El 85% del professorat dels centres complexos vol plena autonomia per decidir mètodes d'ensenyament i criteris d'avaluació. «Els resultats educatius del país no milloraran si no focalitzem els recursos en aquests centres; no millorarem la mitjana si no empenyem des de baix», reivindica Verger.

Incorporar figures no docents

«Els centres de màxima complexitat no poden ser escoles de les quals les famílies que poden escollir vulguin fugir», assenyala Ismael Palacín, director de fundació, que insisteix que el que aquestes escoles necessiten no són pegats, sinó canvis estructurals que passin, per exemple, per incorporar al claustre figures de professionals no docents (psicòlegs, pedagogs, educadors socials...) o per fer les competències bàsiques cada dos anys en comptes de cada any i no necessàriament censals, per descarregar els centres de més pressió.

Amb aquest afany, després d’oferir la poc optimista radiografia, l’organització presenta set propostes per millorar les condicions d’aquestes escoles i consolidar els centres «professionalment i educativament». L’encapçalen els «incentius de formació, reconeixement, acompanyament i desenvolupament professional, reduint la càrrega d’hores lectives». Els segueix la reducció d’una hora de la càrrega lectiva del professorat en centres públics de molt alta complexitat, que es pot dedicar a la preparació d’activitats d’aula i individualitzades i a la coordinació amb professionals docents i no docents.

Intercanvi d’experiències

Entre les propostes destaca també «promoure la participació activa dels centres més vulnerables a les xarxes d’intercanvi d’experiències i millorar la coordinació amb altres escoles i agents educatius de la zona educativa per donar una resposta comunitària als reptes educatius.

Planteja també «més suport de la inspecció educativa». Que cada centre d’alta i molt alta complexitat compti el doble que la resta a l’hora d’establir ràtios d’inspecció; una inspecció entesa com un «acompanyament pedagògic». (Mesura recollida en el ‘Marc per a la millora de la llengua i les matemàtiques’ presentat la setmana passada per la conselleria).

Notícies relacionades

Quatre dones i tres nenes moren al bolcar un cayuco

15 de les 17 comunitats acullen menys menors migrants dels que els toquen

La quarta proposta, el finançament per fórmula, és de fet un compromís de legislatura. L’informe de la Bofill elaborat després de radiografiar la realitat de les escoles més complexes del territori recomana «incrementar els recursos i els professionals docents i no docents dels centres més vulnerables». La mesura plantejada inclou «disposar de mecanismes de diagnòstic més precisos amb els quals assignar-los en funció de les necessitats educatives dels centres».

Demanen també incrementar el suport administratiu a aquests centres. És a dir, dotar els centres d’alta i molt alta complexitat amb mitja dotació més de suport administratiu per alliberar els equips directius i docents de tasques de gestió.