El negoci de la droga a Catalunya
Del 'franquiciador' al 'broker' de la marihuana: les 'noves professions' del narcotràfic
Els primers es dediquen a muntar plantacions per després vendre-les i els segons són estrangers que visiten Catalunya per adquirir material sabent que els narcos els ofereixen tots els serveis

Imagen de una plantación de marihuana /
L'any passat els Mossos d'Esquadra van desmantellara 444 plantacions de marihuana a Catalunya, la qual cosa va suposar requisar 542.100 plantes, uns 6.976 quilos d'aquesta droga. Unes xifres superiors a les de 2023 quan es van trobar 429 cultius amb 522.361 plantes, que van pesar 6.252 quilos de marihuana. Les dades d'aquestes incautacions mostren el volum de negoci d'aquest narcotràfic que ha provocat l'aparició de noves 'professions criminals' relacionades amb la producció i distribució de marihuana.
Una de les figures més curioses que els Mossos han detectat a l'ombra de la marihuana és la dels 'franquiciadors'. Es tracta de delinqüents que es dediquen a muntar plantacions per després vendre-les. Solen ocupar naus industrials, encara que també algun pis, i s'encarreguen de fer la instal·lació elèctrica i la col·locació de llums, ventilació i climatització, a més d'arrencar el cultiu de plantes. Un cop la plantació comença a funcionar, aquests professionals les venen a grups mafiosos per milers d'euros. Aquests ja les tenen en marxa i només han de seguir amb el cultiu. "No és una figura molt estesa però sí és curiosa per l'oportunitat de negoci que ha trobat", expliquen a EL PERIÓDICO fonts policials.
Una altra d'aquestes noves professions delincuencials és la dels 'brokers de la marihuana', estrangers que vénen a Catalunya a comprar grans quantitats de droga. Representen bandes amb alt poder adquisitiu i solen contactar amb grups locals que els faciliten tot el procés: des del lliurament de la droga envasada fins al transport en camions o furgonetes fins a la seva destinació a l'estranger.
"Tenen diners i no dubten a fer inversions fortes si veuen possibilitat de no comptar amb intermediaris", destaquen els investigadors que afegeixen que els criminals assentats a Catalunya tenen contacte entre ells i poden recomanar al 'broker' els serveis que aquest requereixi, des d'un transportista a algú que li llogui un magatzem per guardar droga.

Imatge d'una plantació de marihuana /
Els Mossos també han trobat en alguns punts de Catalunya la figura del 'jardiner ocasional'. Són persones que tenen espai lliure al seu pis i decideixen instal·lar una petita plantació. Els narcotraficants són els que li munten la instal·lació i el propietari de l'habitatge rep un benefici mentre segueix amb la seva vida normal.
No obstant això, el problema arriba quan les pròpies bandes roben la marihuana i responsabilitzen aquesta persona de l'assalt per no prendre les mesures de seguretat adequades. D'aquesta forma aquests jardiners contrauen un deute molt alt amb les bandes, arribant alguns d'ells a perdre el seu habitatge per poder saldar el seu deute. "Hi ha persones que entren al món de la marihuana com una oportunitat de diners fàcils i acaben atrapades en una xarxa difícil de sortir", destaquen els Mossos.
Al marge d'aquestes 'noves professions', la més habitual és la dels 'jardiners', que són les persones que es dediquen a tenir cura de les plantacions. Solen estar dins de cases o naus industrials controlant la producció i vigilant per si hi ha algun intent de robatori. També hi ha 'jardiners' en plantacions exteriors, molt vinculats a la màfia albanesa, que solen ubicar-se en zones naturals de difícil accés, a prop de torrents, i que els grups criminals desforesten per plantar droga.
En estar lluny de nuclis poblats, els 'jardiners' solen passar-se mesos aïllats en tendes de campanya i en condicions precàries. Depenen de terceres persones per a queviures i el material per tenir cura de les plantes.
Els Mossos també s'han trobat cultius molt tecnificats, en els quals s'usa la domòtica, en els quals la vigilància de les plantes es fa a distància.

Llums sobre unes plantes de marihuana /
Sense antecedents
El 2024, els Mossos van fer 2.046 detencions relacionades amb el tràfic de marihuana, una xifra sensiblement inferior al 2023 quan van ser 2.103. Gairebé la meitat d'aquests arrestats manquen d'antecedents, ja sigui per ser estrangers que no han estat acusats abans a Espanya, encara que sí en els seus països d'origen, o persones, en la seva majoria de nacionalitat espanyola, que veuen una oportunitat fàcil en el cultiu de marihuana.
Notícies relacionades"No són conscients que es converteixen en traficants", remarquen des dels Mossos i assenyalen que el perfil d'aquests 'oportunistes' és de persones que tenen una petita plantació a casa, habitualment per a consum propi o amb amics, i que comencen a vendre al seu cercle més proper. Aquesta situació fa que plantin més marihuana, fins a tenir un volum considerable a casa. "Ens hem trobat amb persones que han arribat al seu habitatge i els havien entrat a robar la marihuana, i llavors ens han trucat per denunciar-ho. Llavors van quedar detinguts per tràfic de droga", expliquen des dels Mossos i afegeixen que "hi ha qui no té consciència que està cometent un delicte per tenir una plantació".
Els investigadors també han descobert que a Catalunya hi ha "molta cultura de com plantar la marihuana", ja que cada vegada hi ha més varietats modificades genèticament, algunes per no deixar rastre d'olor i altres perquè creixin més ràpid. També hi ha qui ven de forma legal tot el necessari per crear aquests cultius, des de llums LED que incideixen directament sobre la planta o sistemes per controlar la plantació des del telèfon mòbil. "Hi ha molt coneixement perquè el volum de negoci és molt alt", conclouen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Transport públic La L3 del metro de Barcelona s'ampliarà amb 9 noves estacions
- ACTUALITAT BLAUGRANA El FC Barcelona revela que ha venut 3.700 seients vip del Camp Nou per 335 milions d’euros
- Nens vulnerables Expedientat l’educador que va explicar a la ràdio la gestió de la DGAIA amb la nena abusada de 12 anys
- Melody: "S’han burlat de mi i per sobre de tot està la salut mental"
- Ocupació Ni 10 ni 20 minuts, aquest és el temps de descans que tenen els treballadors durant la jornada laboral segons l'Estatut dels Treballadors