Només l’11% de nens trepitgen cada dia un espai verd a causa dels deures i les pantalles

"Alguna cosa està fallant en la infància. El viatge a Eurodisney és un clàssic imprescindible, però els adolescents no van al parc que tenen al costat de casa seva. I això malgrat que fer-ho impacta directament en el benestar físic i psicològic gràcies al joc lliure, les caminades, la socialització, el foment de les habilitats socials i el contacte amb un espai menys contaminat i sorollós", explica el catedràtic Marco Garrido-Cumbrera, investigador de la Universitat de Sevilla i autor principal de Desigualtats entre els adolescents en l’accés i l’exposició als espais verds urbans d’Espanya, estudi impulsat per l’Observatori Social de la Fundació La Caixa.

L’informe –que compta amb la participació de 1.610 menors que viuen a Barcelona, Madrid, Bilbao, Sevilla, València i Saragossa i les seves àrees metropolitanes– deixa clar que l’accés a la natura també va per classes. Els adolescents de perfil socioeconòmic baix acudeixen als parcs urbans menys encara que els que pertanyen a llars acomodades econòmicament.

Especialista en salut mental i coordinador del grup de recerca Health & Territory Research (HTR) de la Universitat de Sevilla, Garrido-Cumbrera deixa clar que les conclusions de l’estudi han de ser un toc d’atenció a tota la societat, des dels governants fins a les famílies i els centres educatius. "Ens enfrontem a un problema social. Tenim els nens amargats ficats a casa, fent deures tota la tarda. I quan els acaben, agafen la tauleta", critica. "No s’han de demonitzar les pantalles, sinó conviure amb elles però és bàsic que totes les administracions regulin l’ús de dispositius digitals. És una cosa que, almenys, ja s’està fent a les aules", conclou el catedràtic.

Pressió en els estudis

No tot és limitar per decret les pantalles, tant al col·le com a casa. L’investigador demana als centres educatius que recuperin les excursions als espais naturals i que no carreguin les agendes dels menors amb excessius deures. Mentrestant, a les famílies els demanda que posin fre amb les extraescolars i la pressió perquè els seus fills estudiïn moltes hores i treguin bones notes. "Estem privant els nens de la seva infància. No els estem oferint una vida plena", sentencia.

"Confonem tenir bons resultats escolars amb un bon futur laboral. Vivim en una societat altament competitiva i patim temps incerts, amb el desembarcament de la intel·ligència artificial i la competència ferotge de la Xina i el Japó, països on cada any els joves semblen que estan més preparats professionalment. Tot ho veiem com una amenaça, i per això pressionem els nostres fills i filles amb la seva vida escolar. Els inundem d’extraescolars, els enviem a estudiar a l’estranger, els demanem una nota molt alta en la selectivitat i que estudiïn carreres amb alta ocupabilitat com Medicina o Enginyeria", analitza Garrido-Cumbrera, que destaca així mateix que aquesta pressió dels progenitors es dona, sobretot, en les classes mitjanes.

Les classes altes també traslladen la pressió als seus fills i filles, però amb més diversificació. "En aquestes llars, també es fan moltes excursions familiars a entorns naturals i museus. Es viatja més i es practica més esport", puntualitza l’investigador.

La responsabilitat, en tot cas, no sempre és de les famílies. "Quan arribes de treballar a les vuit de la tarda, estàs esgotat i l’únic que et ve de gust és tirar-te al sofà. Com a molt, treus forces per recollir la casa i organitzar el sopar i el dinar de l’endemà. No podem conciliar la vida laboral amb la familiar, així que ens quedem sense temps per portar els nostres fills al parc", avisa.

Notícies relacionades

Salut aplicarà abans del 2026 el ‘codi crisi’ per a l’epilèpsia

El pla contra la sequera va evitar que els pantans s’assequessin

De fet, el 17% de les nenes d’entre 5 i 14 anys (11% en el cas dels nens) passen el seu temps d’oci de manera "gairebé totalment sedentària", adverteix l’estadística del Ministeri de Sanitat. Un informe de la Gasol Foundation afegeix que, durant el cap de setmana, els nanos d’entre 8 i 16 anys es passen gairebé cinc hores enganxats a l’iPad, el mòbil o un altre dispositiu digital.

Anar al parc no serveix de gaire cosa si es fa sense desenganxar els ulls del mòbil, recorda l’investigador. L’informe remarca que els menors que van a espais verds ho fan, bàsicament, per passar temps amb amics (58%), passejar o córrer (52%) i jugar amb la pilota (44%).