L’insomni, un aliat de l’envelliment

Però el trastorn va més enllà. Estudis recents han demostrat que la privació del son prolongada pot accelerar l’envelliment i, fins i tot, escurçar la vida. "Dormir menys de sis hores durant una dècada escurça entre un i dos anys l’esperança de vida", afirma el doctor Vicente Mera, expert en longevitat i assessor mèdic del laboratori espanyol Kobho Labs.

Mera afirma que la falta de son prolongat, no només l’escassetat d’hores, sinó també una qualitat deficient, "està demostrat que escurça els telòmers", les estructures de l’ADN ubicades en els extrems dels cromosomes que són com els guardians de la longevitat: la seva longitud més gran està relacionada amb més anys de vida. I l’insomni crònic està també relacionat amb múltiples malalties, moltes associades a l’envelliment.

Segons exposa el doctor, hi ha diversos estudis recents que han mesurat aquest fenomen. Un ha sigut publicat a The Lancet i revela que dormir menys de sis hores durant una dècada pot reduir l’esperança de vida un any, a causa del seu impacte en el sistema cardiovascular i metabòlic. Segons aquest treball, el risc de mortalitat per l’insomni crònic és un 13% major en persones que dormen menys de sis hores en comparació amb els que dormen una mitjana d’entre set i nou al dia.

I una altra investigació, publicada a Nature Communications, assenyala que descansar menys de les hores recomanades de forma crònica augmenta un 30% el risc de patir demència en edats primerenques. Finalment, l’any passat es va publicar una revisió sistemàtica que mostra la relació entre dormir bé i l’envelliment saludable.

"Per tot això, pèrdues de son de dues i tres hores a la setmana no són un tema fútil, té conseqüències sobre els anys que viurem, sobre el nostre envelliment i la nostra salut", avisa aquest especialista.

El problema és que moltes persones no dormen prou; per una banda, a causa de la prolongació dels horaris, de l’oci nocturn i de l’ús de les pantalles fins a altes hores de la nit. Però també la mala qualitat del son pot ser un símptoma de malalties com l’estrès, l’ansietat, la depressió, la menopausa i altres trastorns hormonals.

De fet, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), el 48% dels espanyols no té un son de qualitat i més de quatre milions de persones pateix algun trastorn greu, tot i que només el 10% està diagnosticat.

Davant d’això, Espanya és un dels països líders en el consum d’hipnòtics i somnífers, que prenen amb recepta i sense. El doctor Mera també avisa que un estudi realitzat en gairebé 250.000 adults durant 12,5 anys al Regne Unit va revelar que dormir entre set i vuit hores al dia és òptim per prevenir malalties metabòliques com la diabetis tipus 2.

Mètode de tortura

Notícies relacionades

Un test detecta els pacients amb cirurgia de còlon que recauran

Catalunya injectarà aquest any 700 milions contra la pobresa infantil

Segons el seu parer, tot i que la diabetis està associada en l’imaginari col·lectiu a l’alimentació, "la dieta saludable pot moderar, però no eliminar el risc" si es dormen menys de sis hores diàries. "La privació crònica del son ha sigut associada amb una sèrie de disfuncions metabòliques, com la resistència a la insulina, un emmagatzematge de greix visceral més gran i alteracions hormonals que promouen la diabetis", afegeix.

Així mateix, posa l’accent en la forta influència del descans en la salut mental. "La privació involuntària del son es considera un veritable mètode de tortura, perquè altera greument la salut mental. No dormir bé en qualitat i quantitat pot provocar irritabilitat, ansietat, depressió, dificultat per concentrar-se i, en casos extrems, al·lucinacions o psicosi. A més, augmenta el risc de trastorns mentals crònics, ja que el son és essencial per a la regulació emocional i la consolidació de la memòria".