L’insomni, un aliat de l’envelliment
El doctor Vicente Mera, expert en longevitat, adverteix que "dormir menys de sis hores durant una dècada pot escurçar la vida entre un i dos anys". La deficiència en el descans nocturn impacta en el sistema cardiovascular i metabòlic i influeix en la salut mental.

Dormir bé és un dels pilars del benestar i la salut, a més de la dieta equilibrada i l’activitat física. Són nombrosos els estudis que indiquen que el descans serveix per reparar teixits, eliminar toxines, regular les hormones i consolidar la memòria. N’hi ha prou amb una nit d’insomni perquè l’endemà es noti a l’hora de rendir a la feina o realitzar qualsevol activitat.
Però el trastorn va més enllà. Estudis recents han demostrat que la privació del son prolongada pot accelerar l’envelliment i, fins i tot, escurçar la vida. "Dormir menys de sis hores durant una dècada escurça entre un i dos anys l’esperança de vida", afirma el doctor Vicente Mera, expert en longevitat i assessor mèdic del laboratori espanyol Kobho Labs.
Mera afirma que la falta de son prolongat, no només l’escassetat d’hores, sinó també una qualitat deficient, "està demostrat que escurça els telòmers", les estructures de l’ADN ubicades en els extrems dels cromosomes que són com els guardians de la longevitat: la seva longitud més gran està relacionada amb més anys de vida. I l’insomni crònic està també relacionat amb múltiples malalties, moltes associades a l’envelliment.
Segons exposa el doctor, hi ha diversos estudis recents que han mesurat aquest fenomen. Un ha sigut publicat a The Lancet i revela que dormir menys de sis hores durant una dècada pot reduir l’esperança de vida un any, a causa del seu impacte en el sistema cardiovascular i metabòlic. Segons aquest treball, el risc de mortalitat per l’insomni crònic és un 13% major en persones que dormen menys de sis hores en comparació amb els que dormen una mitjana d’entre set i nou al dia.
I una altra investigació, publicada a Nature Communications, assenyala que descansar menys de les hores recomanades de forma crònica augmenta un 30% el risc de patir demència en edats primerenques. Finalment, l’any passat es va publicar una revisió sistemàtica que mostra la relació entre dormir bé i l’envelliment saludable.
"Per tot això, pèrdues de son de dues i tres hores a la setmana no són un tema fútil, té conseqüències sobre els anys que viurem, sobre el nostre envelliment i la nostra salut", avisa aquest especialista.
El problema és que moltes persones no dormen prou; per una banda, a causa de la prolongació dels horaris, de l’oci nocturn i de l’ús de les pantalles fins a altes hores de la nit. Però també la mala qualitat del son pot ser un símptoma de malalties com l’estrès, l’ansietat, la depressió, la menopausa i altres trastorns hormonals.
De fet, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), el 48% dels espanyols no té un son de qualitat i més de quatre milions de persones pateix algun trastorn greu, tot i que només el 10% està diagnosticat.
Davant d’això, Espanya és un dels països líders en el consum d’hipnòtics i somnífers, que prenen amb recepta i sense. El doctor Mera també avisa que un estudi realitzat en gairebé 250.000 adults durant 12,5 anys al Regne Unit va revelar que dormir entre set i vuit hores al dia és òptim per prevenir malalties metabòliques com la diabetis tipus 2.
Mètode de tortura
Notícies relacionadesSegons el seu parer, tot i que la diabetis està associada en l’imaginari col·lectiu a l’alimentació, "la dieta saludable pot moderar, però no eliminar el risc" si es dormen menys de sis hores diàries. "La privació crònica del son ha sigut associada amb una sèrie de disfuncions metabòliques, com la resistència a la insulina, un emmagatzematge de greix visceral més gran i alteracions hormonals que promouen la diabetis", afegeix.
Així mateix, posa l’accent en la forta influència del descans en la salut mental. "La privació involuntària del son es considera un veritable mètode de tortura, perquè altera greument la salut mental. No dormir bé en qualitat i quantitat pot provocar irritabilitat, ansietat, depressió, dificultat per concentrar-se i, en casos extrems, al·lucinacions o psicosi. A més, augmenta el risc de trastorns mentals crònics, ja que el son és essencial per a la regulació emocional i la consolidació de la memòria".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- Tragèdia a Lleida Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"
- Investigació oberta El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
- FUTBOL Mor Diogo Jota, el davanter del Liverpool, en un accident de trànsit
- Universitat ¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?
- Accident Dos vianants ferits en ser atropellats per un autobús H12 a la Gran Via de Barcelona
- Xarxes Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma
- Ciència espacial Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar
- Polítiques socials a Catalunya El Govern estudia eliminar l’ajuda a extutelats per integrar-la a la nova renda garantida
- Sous públics Els funcionaris de l’Estat cobraran una paga per retards i la pujada del 0,5% en la nòmina de juliol