La ‘generació muda’ arriba a l’oficina: el 81% dels joves senten ansietat abans de trucar per telèfon

B: Sí.

A: ¿I què t’ha dit?

B: Bé, li he enviat un correu. Encara no m’ha respost.

A: ¿Per què no li truques? Necessitem ja una resposta.

B: Li envio un altre correu, a veure...

La conversa, en infinitat de variables, resultarà molt familiar tant per a ‘boomers’ (interlocutor A) com per als millennials i centennials (interlocutor B). La batejada com a ‘ generació muda’ [joves que han crescut amb el mòbil enganxat a la mà però que l’últim que els passa pel cap és utilitzar-lo per trucar, i encara menys agafar-lo si els truquen] s’ha anat incorporant al mercat laboral i aquest en ocasions fins i tot pànic a aixecar el telèfon – i parlar! – suposa ja un ‘problema’ en oficines de mig món, ja que es tracta d’un fenomen global.

Xavier Cros és directiu en una multinacional amb base a Suïssa, país en què fa 15 anys que dirigeix un equip i des d’on ha sigut testimoni d’aquest canvi d’hàbits comunicatius, «difícil d’entendre des d’una mirada ‘boomer’», fa broma. «M’he adonat de com els costa agafar el telèfon i trucar, ¡i parlo de venedors!», apunta el directiu, sorprès pel que podria llegir-se com una falta de proactivitat. «Els preguntes i et responen que ja els han enviat un correu (feina feta); però ¡són comercials! L’altra persona rebrà molts correus electrònics i que et coneguin, que et posin ja no cara però com a mínim veu, és una manera de diferenciar-te, de ser pròxim, de persuadir», reflexiona Cos, que, després de temps trobant-se amb aquesta situació, s’ha arribat a plantejar una altra pregunta: ¿I si els clients són també d’aquesta mateixa generació a la qual les trucades els semblen inapropiades i intrusives?

El 75% dels joves entrevistats a l’estudi ‘Generation Mute, Millennials Phone Call Statistics’ –realitzat fa ja alguns anys, 1.200 millennials nord-americans nascuts entre 1981 i 1996– responien que rebre una trucada els resultava «una intromissió a la vida quotidiana que consumeix molt temps».

«Mecanisme de defensa»

«La falta de seguretat en les seves habilitats comunicatives fa que activin mecanismes de defensa com l’evitació; si no truquen, no hi ha oportunitat de posar a prova aquest dèficit d’habilitats», adverteix Ferran Lalueza, professor de la UOC, coautor del informe 'La generació muda: per què els millennials no agafen el telèfon?', que apunta que el 81% des joves sent ansietat abans de «tenir prou valor per fer una trucada».

Ja el 2018, l’informe Societat Digital a Espanya editat per la Fundació Telefónica, ja assenyalava que el 96,8% de les persones entre 14 i 24 anys preferia utilitzar les aplicacions de missatgeria per comunicar-se (i que per al 95,1% dels espanyols la missatgeria instantània era el mode de comunicació preferit).

Igual que Cros, Sílvia Miró, directora de l’àrea de treball de PIMEC, se sent identificada amb el paper d’A en la conversa que obre aquesta informació. I, també igual que Cros, està convençuda del valor afegit de la competència social en qualsevol lloc de treball, no només de comercial. En el periodisme, sens dubte. «És el que ens distingeix de les màquines», apunta Miró, que afegeix que no és una cosa que pensi ella, que també, sinó que hi ha estudis que corroboren la importància de les anomenades «competències toves».

Valor en alça

«En un món cada vegada més digitalitzat i automatitzat augmenta l'interès per habilitats tan humanes com les competències socials i de comunicació», assenyala la directora de l'àrea de treball de PIMEC, que recorda el recent estudi 'Les competències toves en un món digitalitzat: el valor humà enfront del progrés tecnològic', elaborat amb la UOC a partir de l'anàlisi d'1,7 milions de vacants laborals publicades en línia, en el qual s'assenyala que quatre de cada 10 llocs de treball demanen competències socials i comunicatives.

Notícies relacionades

Tornada a les mascaretes als municipis confinats pel núvol de clor: «Hi havia una oloreta de piscina que flipes»

Jordi Martínez Font: "El sentit de transcendència ajuda a afrontar millor la mort"

Malgrat que Miró apunta que aquesta aversió a parlar per telèfon no és un impediment per a la incorporació al mercat laboral, sí que planteja la necessitat d’establir mecanismes per ajudar-los a desenvolupar aquestes habilitats.

Prova pilot a Manchester

En aquest sentit, fa pocs dies ‘The Guardian’ publicava que milers d’estudiants de la generació Z a Greater Manchester (a la capital i nou municipis més de la seva àrea metropolitana) aprendran «habilitats toves» com l’empatia i la gestió del temps en una prova pilot, la primera d’aquest tipus al Regne Unit, destinada a ensenyar eines «quotidianes però essencials». Un programa pioner –explica el rotatiu britànic– que ensenyarà als joves «com desenvolupar-se amb èxit al món laboral», després que diverses empreses assenyalessin que els «natius digitals» tenen por de parlar per telèfon [una altra vegada la conversa entre A i B] i fins i tot a fer entrevistes de feina (per la falta de seguretat en les seves habilitats comunicatives a què es referia Lalueza).