L’eix es desplaça de Roma a l’Àfrica

De la mateixa manera que l’epicentre del catolicisme va virar dels turons de Betlem i Jerusalem cap a Roma, l’eix físic torna a estar en moviment. Els números els posen sobre la taula l’Anuari Pontifici 2025 del Vaticà i un recent estudi del Seminari Teològic Gordon-Conwell: el centre del catolicisme està virant de nou i ja es troba al centre de l’Àfrica, continent que, juntament amb l’Àsia, són les úniques regions on el percentatge de catòlics creix més ràpid que el de la població general.

Europa perd pes

L’Àfrica, que el 1900 tenia a penes el 2% dels catòlics del món, arriba ara al 20%, amb un creixement anual del 3,31%. És el cas de països com la República Democràtica del Congo (55 milions de catòlics), Nigèria (35 milions), i Uganda, Tanzània i Kenya, que també registren un nombre creixent de fidels. L’Àsia, tot i que amb un pes global inferior (11%), destaca per tenir alguns dels països amb més catòlics, com les Filipines (93 milions) i l’Índia (23 milions), on les comunitats catòliques continuen augmentant.

Mentrestant, Europa perd pes. Si el 1975 els catòlics representaven el 37% de la població total del continent, aquest any arribaran a un mínim històric del 32%. Si bé la caiguda pot semblar lleu, el problema és que persisteix des de fa mig segle. Països d’arrelada tradició com Itàlia, Polònia i Espanya mantenen xifres altes d’identificació religiosa, però també allà són cada vegada menys els que s’identifiquen com a creients, practiquen els ritus i, encara menys, els que s’instrueixen en la vocació religiosa. El 2023, mentre a Europa el nombre de seminaristes europeus queia un 4,9%, a l’Àfrica va augmentar un 1,1%.

L’Amèrica Llatina continua sent on més catòlics es concentren: un 47,8% del total mundial, malgrat que el seu creixement és més moderat, per sota d’un punt percentual. El Brasil, amb 182 milions de catòlics, representa per si sol el 13% del global. En països com l’Argentina, Colòmbia i el Paraguai l’adhesió continua sent alta, tot i que alhora també augmenta el nombre de persones que no professen cap fe.

Mentrestant, Roma fa un tímid esforç per seguir el pas. Qui ha elegit aquest Papa nord-americà, el Col·legi Cardenalici, només té un 39% d’europeus, el nombre més baix de la història (són 136 membres de 94 països) mentre que l’Àsia i l’Àfrica hi tenen una representació rècord. La transformació també es reflecteix als nous centres de pregària: si bé el 70% de les basíliques consagrades els últims dos segles són a Europa, en l’última dècada el 62% s’ha consagrat en altres continents.

Aquest creixement desigual es nota en la ràtio de creients per sacerdot: l’Àfrica només té un sacerdot per cada 365.000 fidels, comparat amb 87.000 catòlics per sacerdot a Oceania. Mentrestant, a Europa cada cop tenen menys feina a les esglésies.

Notícies relacionades

La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR

L’Ana Julia va rebre a la presó regals dels funcionaris a canvi de sexe

Xoc i transformació

Aquesta transició nord-sud també ha generat tensions pel diferent perfil que prenen les diferents esglésies a cada continent. Les africanes solen mantenir postures més conservadores en moral sexual, però són més obertes a expressions culturals pròpies. El cardenal moçambiquès Antonio Juliasse va capturar l’essència de la qüestió en el recent sínode: "L’Esperit Sant ja parla amb accent africà i llatinoamericà. Roma ha de decidir si escolta aquestes veus o es converteix en un museu de si mateixa".