De l’anell del Pescador a l’‘urbi et orbi’

Anell del Pescador.

També conegut com a anell piscatori, és una joia que simbolitza el poder eclesiàstic i que únicament pot ser utilitzat pel papa durant el seu pontificat. A l’anell figura gravat el nom del bisbe de Roma en llatí, juntament amb una representació de Sant Pere, de qui es considera successor directe i l’ofici del qual era el de pescador. És tradicionalment d’or massís, tot i que Francesc va optar per una versió en plata daurada. Al final de cada papat, ha de ser destruït i es fon per formar part de la joia del següent pontífex.

Bisbe de Roma.

És una de les maneres de referir-se al papa i defineix el càrrec eclesiàstic que ocupa.

Camarlenc.

És el títol que rep el cardenal encarregat d’ocupar la figura d’autoritat temporal, en cas de seu vacant. Entre les seves funcions es troba la de custodiar els béns materials del Vaticà, segellar l’habitació on ha mort el papa i coordinar els preparatius del conclave. L’actual camarlenc és Kevin Farrel, un cardenal nord-americà.

Capella Sixtina.

Lloc on se celebra el conclave per elegir el nou papa. Decorada amb els famosos frescos de Miquel Àngel, es transforma en un espai tancat al món exterior.

Cardenals electors.

Són tots els membres del Col·legi Cardenalici que no hagin complert més de 80 anys el dia en què es produeix la vacant a la Santa Seu i que poden participar en l’elecció del Papa. Actualment hi ha 135 cardenals amb dret a vot, tot i que seran 133 els que participin en aquest conclave. Els cardenals Antonio Cañizares i John Njue han declinat la seva participació per motius mèdics.

Cardenal protodiaca.

És el de més edat entre els purpurats. Des de l’octubre del 2024, el títol l’ostenta el cardenal Dominique Mamberti, d’origen francès i nascut al Marroc. Una de les seves funcions serà la de proclamar les paraules habemus Papam des del balcó de la basílica de Sant Pere.

‘Cellula’ (cèdula).

Papereta rectangular on els cardenals emeten el vot a qui consideren que ha de ser el pontífex. En aquestes, es troba gravada la frase Eligo in Summum Pontificem seguida de la qual els votants han d’escriure el nom del seu candidat a mà. Després d’això i per preservar l’anonimat, els cardenals han de doblegar la cèdula i dipositar-la a l’urna.

Col·legi Cardenalici.

Organisme que agrupa tots els cardenals de l’Església catòlica.

Conclave.

Prové de l’expressió en llatí cum clavis o "amb pany i clau" en català i fa referència a la reunió a porta tancada.

Cúria romana o cúria pontifícia.

Govern de la Santa Seu i l’Església catòlica.

Degà del Col·legi Cardenalici.

És el cardenal que presideix el Col·legi Cardenalici, l’italià Giovanni Battista Re.

Escrutadors.

Són els tres cardenals que recullen, compten i comproven els vots.

‘Extra omnes’.

Significa "tots fora" i és l’expressió que utilitza el Mestre de les Celebracions Litúrgiques Pontifícies, en aquest cas l’arquebisbe italià Diego Giovanni Ravelli, per anunciar que s’iniciarà el conclave i que totes les persones alienes han d’abandonar la Capella Sixtina.

Fumata negra / fumata blanca.

Després de cada ronda de votació, els cardenals cremen les paperetes, i el fum que s’eleva per la xemeneia de la Capella Sixtina indica al món l’estat del conclave. Si encara no s’ha arribat a un consens, el fum és negre i si ja s’ha elegit un papa, és blanc.

‘Habemus Papam’.

És l’expressió pronunciada pel cardenal protodiaca per anunciar l’elecció del nou pontífex.

‘Interregnum’.

Del llatí "entre regnats", refereix al període des que es produeix la seu vacant fins que s’escull el Papa.

Nom pontifici o ‘nomen’.

És el nom que tria el papa després de la seva designació.

‘Paramenti Papali’.

Són les vestimentes i objectes litúrgics que utilitza el papa durant les celebracions religioses.

‘Quorum’.

Nombre necessari de vots perquè un cardenal sigui nomenat papa, és a dir, com a mínim dos terços del conclave. En aquest cas, els electors són 133, per la qual cosa almenys 89 haurien de recolzar el nou pontífex.

Sala de les Llàgrimes.

És el nom amb què es coneix la sagristia de la Capella Sixtina, una petita sala per la qual passen els nous pontífexs després d’acceptar la seva elecció. El nom de la sala prové de les llàgrimes que alguns papes han vessat en aquell moment, ja sigui per l’emoció, la tensió o la responsabilitat que implica el càrrec.

Notícies relacionades

La inexperiència i la divisió del conclave abonen la incertesa

L’Anticrist a les portes

‘Urbi et orbi’.

Del llatí "a la ciutat (de Roma) i al món", és l’expressió que s’utilitza per designar la benedicció papal.