Albiol impulsa una ZBE sense etiquetes ambientals, només per a residents
L’alcalde entén que la pacificació de Francesc Layret, que contemplarà multes, compleix el seu compromís amb el Ministeri de Transició Ecològica

Es va aclarint la incògnita sobre la polèmica zona de baixes emissions (ZBE) de Badalona. Almenys fins a nou avís. El Govern popular liderat per Xavier García Albiol va frenar en sec la regulació mediambiental a l’arribar a l’Ajuntament després que l’executiu del socialista Rubén Guijarro hagués aprovat una ordenança en l’anterior mandat. En el context de la gran pacificació del centre històric de la ciutat, els detalls de la qual avança EL PERIÓDICO, Albiol planeja ara que la conversió en zona de vianants completa del carrer Francesc Layret funcioni també com la política de ZBE de Badalona, tot i que no està previst que es regeixi per la lògica d’etiquetes ambientals habitual en aquesta mena de regulacions.
Ho afirma en aquests termes l’alcalde quan se li pregunta si la pacificació del centre computarà com la ZBE de Badalona. "Així és: amb aquesta mesura assumim el compromís que vaig adquirir amb la ministra Teresa Ribera [quan van saltar les alarmes en el Govern estatal per la seva frenada a la ZBE aprovada amb l’alcaldia de Guijarro]", ratifica Albiol. De fet, el tinent d’alcaldia de Territori i Sostenibilitat de Badalona, Daniel Gracia (PP), denomina formalment la restricció "zona d’ultrabaixes emissions", en el sentit que vetarà la circulació al vehicle que no sigui de residents empadronats al barri, serveis específics o càrrega i descàrrega.
Acreditar l’empadronament
Només hi haurà aquestes tres excepcions, a més dels habituals permisos excepcionals que apliquen en qualsevol altra ZBE. L’Ajuntament de Badalona projecta així una ZBE made in Albiol amb l’òptica pròpia de l’alcalde: no preveu que es restringeixi el trànsit en funció de les habituals distintius ambientals de la Direcció General de Trànsit (DGT), sinó en funció de la prioritat per a residents. Per tant, si un veí acredita el seu empadronament, podrà circular per molt que condueixi un vehicle sense etiqueta ambiental, un dels més contaminants. Contrastarà amb les ZBE de l’entorn, com les de Barcelona i Sant Adrià del Besòs, per exemple, on són vetats els vehicles més contaminants, els que no tenen etiqueta ambiental.
Albiol defensa obertament la seva proposta: "Conceptualment, la prohibició de circulació s’entendrà per no poder accedir a una zona per als vianants, però no es limitaran els vehicles en funció de la seva etiqueta ambiental". El regidor confirma també que, com en qualsevol altra ZBE, hi haurà control per videovigilància i sancions, tot i que encara no està concretat l’import. ¿Quan sancionarà Badalona? "Des del principi; hi haurà un breu termini d’adaptació progressiva, però no trigarem dos anys a multar", rubrica el regidor.
La restricció a la circulació badalonina ocuparà una superfície de 250.000 metres quadrats al barri del Centre –delimitada per la riera de Matamoros al nord, l’avinguda Martí Pujol al sud, el carrer de Francesc Layret i la façana marítima– i de 130.000 al barri de Dalt de la Vila –englobada pel lateral de la C-31, Martí Pujol, Via Augusta, l’avinguda del President Companys i els carrers Termes Romanes, Laietània i Mestre Antoni Nicolau–. En superfície, equival a un 1,8% de l’àrea total de Badalona, que arriba als 21,18 quilòmetres quadrats. Si es té en compte només la superfície urbanitzada de la ciutat (uns 11 quilòmetres quadrats, aproximadament), el percentatge creix fins al 3,4%. El decret català ZBE estipula que la zona amb circulació restringida ha d’ocupar una superfície mínima del 25% de sòl urbà residencial, tot i que el Govern va flexibilitzar aquest criteri per "buscar alternatives" si les ciutats no arriben al mínim progressivament en quatre anys.
Notícies relacionadesL’interrogant és si, malgrat no utilitzar les distintius ambientals i les regles comunes, la regulació de Badalona serà considerada una ZBE a l’ús. En l’entorn de la capital catalana, és l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) qui coordina les polítiques de ZBE als municipis. Consultades per aquest diari, fonts coneixedores d’aquestes regulacions asseguren que el paper de l’AMB és oferir suport als municipis i que no correspon a l’ens la legitimació de si una regulació determinada compta o no com a ZBE. Cal veure, en funció de la lletra petita del projecte, quin suport brinda l’Administració, per exemple incloent-lo en el Registre Metropolità de Vehicles.
El que està fora de dubte és que Badalona s’ha compromès a posar en marxa una ZBE durant aquest 2025. Aquesta assumpció s’ha produït en el context de les ajudes estatals al transport públic, condicionades que les ciutats activin les seves ZBE, com va avançar aquest diari. Totes les ciutats integrades en l’AMB, Badalona inclosa, han assumit documentalment el compromís d’implantar una ZBE per poder accedir a les subvencions. En el cas de la quarta ciutat més poblada de Catalunya, el finançament en joc ascendeix proporcionalment a uns 3,5 milions d’euros.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Estat dels embassaments avui, 5 de maig, a Catalunya: Sau, Foix, Susqueda i la resta de pantans
- Previsió del Meteocat Catalunya activa avisos grocs i taronges davant les fortes pluges previstes per a aquesta setmana
- Torna el mític Tren Granota
- Bancs Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte
- BCN reobrirà una casa modernista per a concerts de música clàssica
- Entrevista Giuseppe Russolillo, president de l’Acadèmia de Nutrició: «El dejuni intermitent no ha sigut concebut per perdre pes i pot posar en risc la salut»
- TELEVISIÓ I MAS Una espècie en extinció
- Barcelona, protagonista La ciberseguretat creix i busca talent a Catalunya
- Ciclisme Vos obsequia la Vuelta amb un triomf de prestigi a Sant Boi
- TRIOMF A MONTILIVI L’immortal Stuani ressuscita el Girona, que fuig del descens