El Govern central accelera el nou sistema ‘antiapagades’

El Ministeri per a la Transició Ecològica, abans amb Teresa Ribera al capdavant i ara amb Sara Aagesen, fa anys que mira d’impulsar aquest sistema esquivant les pegues de la Comissió Europea. I quan s’està a les portes de poder rebre l’autorització final de Brussel·les i posar-lo en marxa, la posada en servei de nous escuts per al sistema elèctric pren encara més rellevància en plena ressaca de la gran apagada que va paralitzar Espanya la setmana passada.

Audiència pública

L’Executiu va obrir el desembre passat un procés d’audiència pública sobre una proposta d’ordre ministerial que contemplarà la creació d’un mercat de capacitat en el sistema elèctric peninsular espanyol (les Balears i les Canàries queden fora del mecanisme).

Transició Ecològica encara estudia les al·legacions presentades per les companyies i patronals del sector elèctric i l’industrial per redactar una proposta definitiva i remetre-la formalment a la Comissió Europea, que ha d’autoritzar la posada en marxa del pla.

El Govern central va realitzar una prenotificació a Brussel·les de la normativa en potència quan va obrir el procés d’audiència pública, però la proposta definitiva ha de rebre l’aprovació per part de dos departaments de la Comissió Europea, de la Direcció General d’Energia i també de la Direcció General de Competència (comandada ara per la mateixa Teresa Ribera, en la seva qualitat de supercomissària i vicepresidenta de l’Executiu comunitari).

La pretensió del Govern central és tenir el disseny final del mecanisme antiapagades "al més aviat possible" i manté l’objectiu de realitzar la primera subhasta aquest mateix any, segons confirmen fonts oficials a EL PERIÓDICO. A l’espera d’aquesta autorització de la Comissió Europea i de tota la tramitació legal, l’Executiu es mobilitza perquè el sistema sigui actiu de manera transitòria a partir del 2026 i es desplegui de manera íntegra a partir del 2030.

Des de la crisi energètica Espanya defensa la creació d’un mercat de capacitat nacional amb què pagar les instal·lacions que donin seguretat i fermesa al sistema elèctric, sigui per ser capaços de produir electricitat gairebé a voluntat davant la intermitència de les energies renovables (com les centrals de gas o les hidroelèctriques de bombatge, o determinades plantes de renovables), per poder injectar a la xarxa electricitat emmagatzemada (com les plantes de bateries) o per reduir suficientment la demanda elèctrica.

Estrès màxim

El pla implica subhastes per determinar quant pagar (el mínim possible) a aquestes instal·lacions que donen estabilitat al sistema elèctric i que pot estar sempre disponible per guardar les espatlles quan tota la producció sigui insuficient per cobrir tot el consum requerit en moment d’estrès màxim del sistema elèctric.

No obstant això, a l’espera que s’acabin coneixent les causes exactes de l’apagada massiva de dilluns passat encara en investigació, sembla clar que en el moment del col·lapse del sistema hi havia una demanda relativament baixa i també capacitat suficient de producció.

Gas, bateries i renovables

El mecanisme proposat aposta per crear un mercat en què participin les instal·lacions de producció d’electricitat, d’emmagatzematge i també de gran demanda d’energia (grans consumidors i agregadors d’energia). Tots percebran una retribució a través del rebut de la llum per aportar seguretat al sistema elèctric, tant per estar disponibles per injectar electricitat a les xarxes o bé per reduir el consum quan l’hi exigeixi Red Eléctrica d’Espanya (REE), l’operador del sistema elèctric. La prestació del servei i la quantia dels pagaments s’establirà mitjançant un sistema de subhastes de potència ferma (mesurada en megawatts, MW, que es considerin necessaris) i per preu (mesurat en euros per cada MW i per any).

Notícies relacionades

¿Qui són els candidats a succeir el papa Francesc? Llista de cardenals ‘papables’

L’Audiència de Barcelona jutja una àvia per abusar del seu net a Igualada

Condició: baixes emissions

La participació en la subhasta té condicions, segons recollia la primera proposta del Govern central i que encara està per confirmar-se si recollirà el text definitiu. Només hi podran participar instal·lacions existents generadores d’electricitat les emissions de CO2 de les quals estiguin per sota dels 550 grams per kilowatt hora produït (que permet que hi entrin les centrals de gas, les grans candidates per rebre pagaments i poder així mantenir la seva activitat), les plantes de producció encara no actives només podran ser d’energies renovables o sistemes d’emmagatzematge, i en quedaran fora les plantes que ja rebin altres tipus de retribució regulada (siguin les primes a renovables del Recore, els antics pagaments de capacitat que mantenen algunes centrals de gas o també hidroelèctriques de bombatge, o els pagaments per a la gran indústria que participa de l’actual sistema de resposta activa de la demanda).