La falta de vocabulari en la primera infància llasta la comprensió lectora

La comprensió lectora és una habilitat que depèn de dos factors: la capacitat de descodificar els textos –convertir el codi escrit en l’oral– i la comprensió lingüística. En el moment en què has descodificat el text, que l’entenguis o no dependrà de si ho entendries si algú t’ho llegís en veu alta. És a dir, tot i que el puguis descodificar –si escoltes aquesta veueta dins dient-te el que posa–, per entendre’l necessites entendre el llenguatge oral que està representant. I això vol dir conèixer les paraules.

L’explicació és d’Héctor Ruiz Martín, director de la International Science Teaching Foundation, que acaba de publicar el llibre Com aprenem a llegir? I com ensenyar a llegir segons la ciència en què assenyala que quan els nens estan aprenent la llengua de les persones que els envolten, cosa que passa des de la infància més primerenca [escoltant, per exemple, les conservacions entre familiars], "en el fons s’estan preparant per aprendre a llegir, ja que estan desenvolupant una habilitat que els serà indispensable per ser bons lectors: la comprensió lingüística".

De fet, d’un temps ençà, a les aules estan detectant un dèficit en aquest camp que després es tradueix en problemes de comprensió lectora. Darrere d’aquest fenomen de pèrdua de l’oralitat no hi ha un factor unívoc, ja que hi convergeixen des de la bretxa social i cultural de les famílies fins a la irrupció de les pantalles, que, en molts casos, acaba resultant en què cada vegada parlem menys amb els nens. "Detectem que un nombre major de nens arriben a l’escola amb menys vocabulari: se’ls entén i parlen menys –explica Manel Vidal, docent de l’Escola Àgora de Nou Barris. Hem posat el focus en com treballem aquesta oralitat com a reforç a la comprensió lectora i l’expressió escrita".

En aquest sentit, el neurobiòleg i divulgador Héctor Ruiz Martín posa sobre la taula que una de les coses més importants en la comprensió lingüística és el vocabulari. L’altra són els coneixements que t’ajuden a vincular aquest vocabulari: la relació entre les paraules. Posa un exemple: "Si jo et dic ‘avui no sé si descansaré perquè he pres molt cafè’ no fa falta que et digui res més. Entens el que dic perquè saps que el cafè té cafeïna i que la cafeïna afecta el son. Això són les inferències. Tant al parlar com a l’escriure, donem per fet que l’altre sap tot un conjunt de coses que no diem".

Des de molt, molt petits –alguns estudis apunten fins i tot a abans de néixer–, els nens aprenen la llengua oral. La ciència assenyala des de fa anys la importància d’enriquir les criatures lingüísticament com a treball previ a l’aprenentatge de la lectura. "El llenguatge oral és una de les coses que ens fa humans", prossegueix el neurobiòleg, que recorda que com més vocabulari, més capacitat d’entendre el món al teu voltant. "Sobre aquesta qüestió hi ha molta evidència científica, però també cau pel seu propi pes", afegeix.

Grans diferències

Una investigació del 1995 ja mostrava que als 3 anys hi ha grans diferències en el vocabulari dels nens en funció del seu entorn socioeconòmic. La conclusió de l’estudi s’ha corroborat anys després. "El que més influeix en el nen no és tant l’econòmic com el social: el nivell educatiu de les famílies", puntualitza Ruiz Martín, que constata que ja als 3 anys hi ha nens que comencen l’escola amb avantatge només pel vocabulari a què han estat exposats a casa. És per aquest motiu que els experts assenyalen la importància de l’escola infantil (0-3) universal.

A més de casa, és important parlar amb els nens també a l’escola. En els textos, recorda Ruiz Martín, és on acostumem a trobar vocabulari que no és habitual en el llenguatge oral, més senzill i espontani. Per tant, la importància d’exposar-los al vocabulari dels textos escrits abans de començar a llegir és clau. ¿Com? Llegint-los. Les lectures compartides. Per després parlar amb ells sobre el que s’ha llegit. Preguntar: ¿aquesta paraula la coneixies?

Això pot fer-se tant al conte de bona nit, a casa, com en els 30 minuts diaris de lectura a l’escola que marca el currículum. De fet, Mar Hurtado, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, apressa a aprofitar aquest marc per a, almenys un dia a la setmana, llegir en veu alta durant tota la primària i fins i tot en secundària. Després, com més llegeixin, més vocabulari tindran i més entendran, i això els donarà més ganes de llegir.

Notícies relacionades

Premis APCE 2025: el valor de l’edificació responsable

Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre

Igual que hi ha nombrosa literatura científica que confirma la importància de parlar i del llenguatge com a base perquè els nens aprenguin a llegir, també n’hi ha que desmenteix mites sobre l’aprenentatge de la lectura molt arrelats, que poden ser darrere o, com a mínim, influir en el baix nivell en comprensió lectora de l’alumnat (els nens catalans de quart de primària van baixar 15 punts des del 2016 en l’últim informe PIRLS, que els situa amb un curs de retard respecte a Astúries). Montserrat Fons, professora de Didàctica de la llengua de la UB, coincideix en la necessitat d’ensenyar els nens a llegir: "Una de les idees més perjudicials és la creença que l’aprenentatge de la lectura té lloc de manera natural i espontània, igual que l’adquisició del llenguatge oral".

Precisament un gruix d’aquests mites –com que els nens aprendran a llegir quan el seu cervell maduri o quan els interessi– apareixen a l’últim llibre de Ruiz Martín, que vol ser una guia per a mestres. Potser, explica l’autor també de Edumitos, ideas sobre el aprendizaje sin respaldo científico, el principal motiu pel qual ens pot semblar que aprendre a llegir no requereix instrucció és el fet que molts nens aconsegueixin deduir la lògica que hi ha darrere del sistema d’escriptura sense necessitat d’ajuda aparent. "El problema –afegeix– és que molts d’altres es queden enrere si no reben ajuda, ja que, com ha revelat la investigació, inferir el principi alfabètic sense ajuda no és gens senzill".