La intel·ligència artificial impulsa la nova generació de ciberestafes

Durant la pandèmia, Espanya va registrar una onada de l’anomenada estafa del fals segrest. Els delinqüents feien trucades massives, sobretot adreçades a la gent gran. Quan responia, la víctima sentia que un presumpte segrestador mantenia retingut un familiar i li exigia un pagament urgent.

Però ara, amb el progrés de la intel·ligència artificial, aquesta mena de fraus podrien fer un salt de gegant i arribar a confondre no només la gent gran sinó també qualsevol usuari. Es tracta dels anomenats deepfakes. Les eines de la IA permeten crear contingut audiovisual fals que imita de manera realista tant la imatge com la veu d’una persona. "Els ciberestafadors poden utilitzar els vídeos que els usuaris publiquen a les xarxes socials per generar aquests muntatges i suplantar-los la identitat de manera molt creïble", adverteix Santi Romeu, responsable del Servei de Prospectiva i Anàlisi de Tendències de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

A diferència de les estafes massives, aquesta mena d’enganys estan altament elaborats i s’adrecen a víctimes concretes. Per això, els criminals investiguen prèviament els seus objectius, principalment a través de les xarxes socials, per conèixer el seu entorn, les seves relacions i alguns detalls personals que facin més efectiva la suplantació.

De fet, l’Institut Nacional de Seguretat alerta de noves tècniques de suplantació impulsades per intel·ligència artificial, com la deepvoice (que recrea artificialment la veu d’una persona a partir de fragments d’àudio reals) i la deepface (que falsifica la cara i les expressions utilitzant contingut multimèdia en què apareix la víctima). De moment, ja s’han detectat casos al sector empresarial, on els ciberdelinqüents es fan passar per directius per autoritzar transferències, concedir permisos o prendre decisions perjudicials per a la companyia. Els experts adverteixen que aquests fraus podrien arribar a les videotrucades, cosa que n’amplificaria l’impacte.

Per a Romeu, "la clau està en les fugues massives de dades, que exposen enormement els usuaris". Amb aquesta informació, afegeix, els criminals "poden perfilar amb precisió les seves víctimes: en coneixen les aficions, el lloc de treball, els serveis contractats, l’adreça postal i fins i tot el DNI". Institucions públiques, organismes oficials i empreses privades són el blanc constant d’atacs de pirates informàtics que pretenen obtenir dades personals per després vendre-les a xarxes criminals amb l’objectiu de perpetrar "estafes dirigides" cada cop més sofisticades.

Grans volums de dades

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

"El que permet la intel·ligència artificial és la manipulació o el tractament de grans volums de dades robades per utilitzar-les en aquests atacs", remarca Romeu, que afegeix que la IA generativa també permet crear contingut maliciós per dirigir-lo contra els milers d’usuaris que tenen perfilats aquestes xarxes. A més, aquests missatges fraudulents poden ser enviats "de manera massiva" a través de multicanals: SMS, trucades, correus electrònics, xarxes socials o aplicacions de missatgeria mòbil.

Gràcies a la IA, apunta Romeu, els cibercriminals tenen "la capacitat d’industrialitzar els atacs i de sofisticar les estafes per fer-les més creïbles i difícils de distingir".