Les dessalinitzadores encara estan al 90% malgrat les pluges

Amb els embassaments de les conques internes al voltant del 65% de capacitat, l’època de sequera ha quedat enrere a Catalunya. Almenys, durant els pròxims mesos. Ara bé, malgrat la quantitat de reserves emmagatzemades als pantans i la recuperació experimentada pels aqüífers, les dessalinitzadores continuen avui al 90% del seu rendiment màxim.

Si l’aigua dessalinitzada és més cara i consumeix més energia, ¿com s’explica aquesta situació? Es tracta d’una decisió política adoptada a consciència pel Govern de Salvador Illa. En concret, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, liderat per Sílvia Paneque, ha optat perquè les plantes que dessalinitzen continuïn produint al màxim.

La contradicció

Aquesta elecció, però, contradiu el Pla Especial de Sequera, el document aprovat pel Parlament que ha servit com a guia per tal de gestionar la crisi hídrica. En teoria, amb l’actual volum d’aigua als pantans, les dessalinitzadores del Prat de Llobregat i Blanes haurien d’estar generant aigua al 30% de la seva potència.

Això ja passava quan va començar l’episodi de pluges. Però amb els embassaments plens, l’Executiu català s’ha inclinat igualment per no reduir la producció d’aigua. Fonts de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) esgrimeixen diverses raons. La primera és la importància de recuperar els nivells de l’aqüífer del delta del Llobregat, que encara té marge per créixer.

Un altre argument és preservar durant més temps l’aigua als embassaments, és a dir, evitar que amb la calor i un hipotètic augment del consum es redueixi ràpidament la quantitat de recurs embassat. Finalment, les fonts consultades també donen com a motiu la necessitat de complir els acords del Ter i aconseguir que Barcelona s’alimenti amb menys aigua procedent de Sau i Susqueda, a banda de mantenir el cabal ecològic del riu.

La crítica

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

La plataforma Aigua és Vida considera que aquesta alternativa aplicada per la conselleria és "un canvi de model còmode" per al Govern. "Els permet tenir un coixí i allunyar encara més les restriccions, però és un gir de 180 graus en la política hídrica", afirma Dante Maschio, portaveu de l’entitat. "La dessalinització sempre s’ha entès com una solució de suport en moments d’emergència –apunta–. Si aquest punt de vista es pretén canviar, s’hauria de debatre al Parlament amb tots els partits i també amb els agents socials".

Maschio opina que, per portar a terme aquesta política, s’hauria d’adaptar abans el Pla de Sequera. "¿Quants quilos de CO2 a l’atmosfera comporta aquest pla?", qüestiona l’activista. A més, adverteix que si les dessalinitzadores al 90% són la nova normalitat, les pujades del preu de l’aigua es poden cronificar.