Justícia, violència i droga

Encara molt més a prop, al carrer d’Amigó, entre la Diagonal i la travessera de Gràcia, el febrer del 2023, ens va sorprendre llegir que s’havia produït el segrest de dues persones, que va acabar frustrat per la intervenció dels Mossos d’Esquadra, però del qual poc més s’ha sabut, perquè, pel que sembla, les víctimes no van voler explicar als Mossos el que havia passat.

El problema de la xifra oculta

I aquest és l’autèntic problema, és a dir, la xifra oculta d’accions violentes, segrests i altres delictes contra la llibertat o el sentiment de seguretat dels ciutadans, que provoquen les organitzacions criminals, extremadament perilloses, que es dediquen al lucratiu negoci del tràfic de drogues. Comptades són les ocasions en les quals la crònica judicial fixa la mira en els caps d’aquestes organitzacions, ni tan sols en els seus sicaris. Per desgràcia, la crònica judicial es queda amb una pila de personatges de segona fila, com són les mules, els aiguaders, i altres personatges que tenen més perfil de víctimes que d’autors del delicte.

Notícies relacionades

Un jutge del TS planteja una reforma per expulsar ocupes en 72 hores

Caminar a pas ràpid 15 minuts al dia redueix la mortalitat un 20%

Sense entrar, perquè és impossible, en aquella xifra oculta de violència criminal, i acudint a l’estadística policial, podem advertir que la xifra de fets violents per arma de foc creix exponencialment. L’any 2023 van augmentar en un 23% els assalts amb arma de foc, respecte a l’any anterior, i les causes judicials obertes per fets d’aquesta naturalesa van ser, en seu penal, més de 300, mentre que la xifra de segrests que apareixen en la crònica policial sembla ancorada en un número molt baix, 12, en els últims dos anys, fet que, al meu entendre, demostra que els segrestadors es denuncien en molt poques ocasions, per raons òbvies. Més esgarrifosa és una altra dada que posen de manifest els informes dels Mossos d’Esquadra, com sens dubte és l’increment dels homicidis relacionats amb el narcotràfic, que l’any 2022 van ser 2, i el següent, 13, que és una progressió del punt al sèxtuple que posa els pèls de punta.

Parlant de segrests, encara recordo com preparàvem la declaració que havia de prestar davant la Sala Segona del Tribunal Suprem Segundo Marey, un il·lustre segrestat basc francès, que va acabar fent caure tota la cúpula del Ministerio del Interior, Barrionuevo al capdavant, a l’hotel on s’allotjava, la nit anterior a la seva compareixença davant el Tribunal Suprem. Sempre diu que ho va passar molt pitjor aquella nit, que la setmana i mitja en la qual va estar segrestat pels GAL en aquell caseriu. Clar és que els clients sempre exageren.