La nova geopolítica

Extremadura
Tres jaciments rics en liti i wolframi
Extremadura té tres projectes seleccionats, dos a Càceres i un a Badajoz. Paral·lelament, es produirà, previsiblement, la reobertura de velles mines amb l’aplicació de mètodes que limiten la contaminació del processament dels materials. Es tracta de La Parrilla, a Almoharín (Càceres), de la britànica P6 Metals W Resources, una mina de wolframi, mineral del qual s’extreien fins a 5.000 tones l’any. A més, a Cañaveral, la UE ha assenyalat la mina de liti Las Navas, on Lithium Iberia preveu una inversió global de 540 milions per processar anualment 1,2 milions de tones de mineral i 30.000 tones d’hidròxid de liti de grau de bateria, a fi de donar subministrament a 2,5 milions de vehicles elèctrics anuals. A més de l’activitat minera, Lithium Iberia preveu la construcció d’una planta per a la producció d’hidròxid de liti, amb processos que posicionaran aquest jaciment de Las Navas "com l’explotació minera més sostenible d’Europa", remarca la companyia, que assenyala que "amb la producció de Cañaveral, en 10 anys, la totalitat dels vehicles a Espanya podrien ser elèctrics". El tercer projecte és el d’Aguablanca (foto). El grup inversor Phi4Tech, després d’adquirir la filial de Sacyr Valoriza Mineria, preveu la reobertura d’una mina de níquel a l’antiga explotació de coure a Monesterio, l’única mina operativa de níquel a Espanya, però que al seu interior guarda també coure, cobalt, platí, pal·ladi i or.
Andalusia
Mina subterrània de coure per a aparells electrònics
Andalusia té dues iniciatives seleccionades. La primera és un projecte de Cobre Las Cruces (CLC), el complex miner-metal·lúrgic situat a Gerena (Sevilla). Segons fonts de la companyia, aquest reconeixement es traduirà en 850 milions d’euros d’inversió i 900 llocs de treball directes entre Cobre Las Cruces (foto) i les contractes que treballen per a la minera, a les quals se sumarien 1.500 d’induïts. El projecte permetrà extreure, processar o reciclar coure, wolframi, liti, cobalt, níquel i metalls del grup del platí. Es tracta del PMR (Poly Metallurgical Refinery), amb el qual es desenvoluparà una mina subterrània per explotar un nou jaciment polimetàl·lic ubicat a sota del que es va explotar fins al 2020. A més, es construirà la primera refineria polimetàl·lica del seu tipus al món per produir quatre metalls refinats: coure, zinc, plom i plata. El segon projecte és el CirCular d’Atlantic Copper situada a Huelva, una planta "altament eficient" per tractar fraccions metàl·liques no fèrries provinents d’aparells elèctrics i electrònics en desús que ja han sigut pretractats. Entre les actuacions proposades hi ha l’increment de la capacitat de tractament d’aquests metalls continguts en residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) de les 60.000 tones previstes a les 80.000 tones l’any, la producció de sulfat de níquel de qualitat de bateria, l’ampliació de la refineria electrolítica i la posada en marxa d’una planta de metalls preciosos.
Galícia
Es busca pegmatita per a bateries i microxips
Mina Doade, situada a Ourense, ha sigut triada per desenvolupar un projecte de l’empresa Recursos Minerales de Galicia, propietat de l’aragonès Grupo Samca, que ja ha sol·licitat un permís d’explotació a la muntanya Doade, al consell de Beariz, sense comptar amb finançament addicional de la UE. La firma ha celebrat impuls d’Europa al seu projecte al considerar-lo "d’interès públic" i va destacar que "posicionarà Galícia com a punt clau en el mapa de les matèries primeres crítiques" i "contribuirà a la sostenibilitat i descarbonització de l’economia europea", segons un comunicat. Mina Doade pretén obtenir pegmatita, una roca rica en liti, un mineral fonamental en la fabricació de bateries recarregables per a vehicles elèctrics i dispositius electrònics, com microxips, així com feldspats, necessaris per a la ceràmica. Aquesta mina inclou una superfície de 13,6 hectàrees en diverses muntanyes. Aspira a extreure 500.000 tones de roca durant 42 anys i produir 93.000 tones anuals de concentrat de minerals de liti en una mina subterrània. La inversió del projecte ascendeix a 120 milions i generaria 320 llocs entre directes i indirectes. Al gener, l’empresa va presentar la sol·licitud per explotar el jaciment davant la Conselleria d’Economia i Indústria, que trigaria al voltant de 18 mesos a respondre, si bé la UE pretén agilitzar les autoritzacions per a les mines seleccionades i li permetria funcionar l’abril del 2027.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- CAS SANTOS CERDÁN-ÁBALOS Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- UN INFORME DE L’UCO El mapa de la corrupció: les 18 adjudicacions on van mediar Ábalos, Koldo i Santos Cerdán
- Metamorfosi demogràfica Un terç de l’Eixample és estranger
- ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
- Nou front bèl·lic Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora
- HANDBOL Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions
- EL MERCAT BLAUGRANA De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent
- Gran mostra de música i cultura digital Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe
- CRÍTICA Billie Eilish regna de valent i amb intimitat
- Consell Nacional Junts es vol "aprofitar" de la debilitat del PSOE