El pont romà de Talavera de la Reina no era romà i ja s’havia ensorrat en almenys vuit ocasions

El pont romà de Talavera de la Reina, que s’ha esfondrat aquesta matinada per la crescuda del riu Tajo, no és romà sinó medieval. Malgrat que molts dels seus veïns l’anomenen així, aquesta infraestructura declarada Bé d’Interès Cultural de Castella la Manxa el 2021 es va construir entre el 1483 i el 1490, és a dir, al final de l’edat mitjana. Així ho exposa el document del govern autonòmic que va detallar la història d’aquest pont toledà que, almenys, ja s’ha esfondrat en gairebé una desena d’ocasions.

Allà on es troba el pont vell de Talavera de la Reina, fa més de dos mil anys hi havia una estructura similar a un pont de la qual no es conserva res en el dia d’avui. L’únic document que l’esmenta és una ordre del rei Ferran III que l’any 1227, en plena època medieval, demanava més control del comerç que transitava pels ponts del riu Tajo. Van haver de passar 200 anys, quan el pont estava «en estat ruïnós» segons els historiadors, perquè s’iniciessin les obres que van acabar amb el pont que existeix en l’actualitat.

Els documents medievals mostren que a partir de 1450 (segle XV) les autoritats van començar a recaptar diners per pagar les obres, i destaquen el paper de l’arquebisbat i del senyor feudal de la ciutat, Pedro González de Mendoza. Segons les inscripcions en els escuts del pont, es calcula que les obres per aixecar el pont es van iniciar el 1483 o el 1490, a finals de l’època medieval. També ho ha explicat l’especialista Paco Álvarez a les seves xarxes socials.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

Al llarg dels anys, el pont s’ha deteriorat en múltiples ocasions i les administracions l’han hagut de reconstruir. Una de les quals consta per escrit, el 1625. Llavors, el pont «es va trencar per avingudes d’aigua». «La imatge del pont amb taulons salvant els ulls i l’ús de barques continuarà sent la constant durant tot el segle XIX», explica el document del govern autonòmic per declarar-lo Bé d’Interès Nacional el 2021.

Consten expedients de reparació del pont el 1815, 1829, 1835, 1841, 1850, quan es detallen baralles per decidir qui n’assumia la reparació. També al segle passat el pont va estar en estat ruïnós per la falta de manteniment. En els 70 es va tallar al trànsit a causa del deteriorament i el 1994, fa 31 anys, es va tornar a desprendre una part del pont. Va ser reconstruït amb maons a finals del segle passat, i és aquesta part reconstruïda la que ha cedit aquest 2025 a causa de la crescuda del Tajo per la borrasca Martinho.