Triomfal tornada dels dos astronautes atrapats a l’espai

Aquesta havia de ser la història d’una missió rutinària, d’una prova tècnica sense massa gràcia, d’un d’aquests viatges que passen pràcticament desapercebuts. Però de vegades el destí és capritxós i es conjura per convertir una història corrent en una cosa inesperadament èpica. Ha sigut el cas del viatge dels astronautes Butch Wilmore i Suni Williams, que el juny de l’any passat van partir cap a una missió espacial de vuit dies que s’ha acabat allargant més de nou mesos i mig. La seva odissea va acabar per fi ahir quan, després de 288 dies a l’espai, van aconseguir tornar a la Terra. Després de l’amaratge, van posar fi a una travessia marcada per l’espera, el suspens i les pugnes polítiques i empresarials que es gesten a l’ombra de l’exploració espacial.

La triomfal tornada de Butch i Suni es va produir ahir al voltant de les onze de la nit (hora peninsular espanyola). Va ser llavors quan la nau en la qual viatjaven, la Crew-10 de SpaceX, va aterrar amb èxit davant les costes de Florida i posava així fi al seu (gairebé) interminable viatge. La imatge de la seva arribada va desencadenar l’eufòria a la sala de control. Un equip de rescat es va preparar per treure’ls de la càpsula amb què van tornar a la superfície terrestre junt amb dos astronautes més, Nick Hague i Aleksandr Gorbunov. També un equip mèdic esperava per fer-los una revisió i comprovar-ne l’estat.

Problemes tècnics

La història d’aquesta odissea espacial moderna comença el 5 de juny del 2024, quan Butch i Suni es van enlairar a bord del primer vol espacial de la nau Starliner de Boeing. El seu objectiu era demostrar que aquest vehicle espacial estava capacitat per transportar astronautes a l’Estació Espacial Internacional. Perquè de ser així, l’empresa podia posar a disposició de les grans agències espacials els seus serveis de transport i, d’aquesta manera, competir amb SpaceX. El desenvolupament de la nau Starliner va acumular anys de retards, però quan per fi es va enlairar tot apuntava que el seu vol seria un èxit. Però no va ser així.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

Ja en el seu primer vol, Butch i Suni van detectar diversos problemes tècnics a la Starliner. Quan per fi van aconseguir arribar a l’Estació Espacial Internacional, els responsables de la missió van descobrir que la nau tenia una fuga d’heli que comprometia els seus sistemes de propulsió. També es van detectar fallades greus en almenys cinc dels seus motors. Després de diverses anàlisis i encara més intents de reparació, finalment es va determinar que la nau no era segura per tornar a la Terra i que, per tant, Butch i Suni havien de quedar-se a l’espai fins que es trobés una solució per a la tornada.

El destí de Butch i Suni es va quedar en uns llimbs durant setmanes. Tot i que el seu enlairament es va fer inicialment sota el paraigua de Boeing, la NASA va acabar assumint el lideratge de la seva missió ja que, segons la normativa espacial, és aquesta entitat qui ha de salvaguardar el benestar dels astronautes davant aquest tipus d’incidents. En un primer moment es va explorar la possibilitat de fer l’operació de rescat mitjançant una nau Soiuz russa. Però finalment, després de setmanes de debat, es va determinar que la solució més segura (i econòmica) era esperar el llançament d’una de les missions ja pactades amb SpaceX cap a l’Estació Espacial Internacional per portar de tornada els astronautes.