CONTEXT
¿Renovables o morir?
Tard o d’hora, si no volem sopar amb espelmes, caldrà deixar de donar-li l’esquena a l’energia nuclear
¿Renovables o morir? Salvador Illa ho té clar: primer es va posar, des de Catalunya, al capdavant del sector més centrat del PSOE, que, desmarcant-se dels seus socis més enemics del comerç i del creixement, i arrenglerant-se amb Junts, clamava per eliminar l’impost a les energètiques i desbloquejar així 1.700 milions en inversions d’aquestes companyies. I ara, un pla d’impuls per desbloquejar projectes d’energies renovables que porten molt de temps paralitzats. Entrant, no exactament amb la motoserra, però sí amb el matxet a la mà, a la selva burocràtica a la qual s’enfronta qualsevol que vulgui guanyar diners (o no perdre’n) a la Catalunya encara convalescent del procés. Que ja va ser contra això, contra la paperassa, que es van plantar els pagesos amb els tractors. També les empreses de l’Ibex que han apostat per l’economia verda.
Des del punt de vista de la descarbonització i la gestió més immediata, res a dir i tot a celebrar, com ara el triomfal retorn a Catalunya de La Caixa i de Criteria. Potser, amb sort, també aviat de Naturgy? És veritat que les renovables tenen a Catalunya més bona imatge que rendibilitat, ara mateix, i que aquest impuls promès pel Govern, en un moment de màxim neguit energètic mundial, només pot tenir bona acollida al sector i alimentar l’esperança que d’aquí al 2030 es pugui assolir l’objectiu de gaudir de molta més electricitat, més barata i amb molta menys dependència dels combustibles fòssils. Ara bé, les renovables són de debò la solució? O només són un pegat més per anar fent? Si alguna cosa ha quedat clara aquests dies és que només els països europeus que no han renunciat a l’energia nuclear estan mínimament armats –també econòmicament– per fer front al que pugui anar venint.
Notícies relacionadesSi parles amb experts sense cap biaix ideològic, et treuen la calculadora i et diuen que, amb renovables o sense renovables, l’electricitat la seguirem pagant caríssima mentre el tema nuclear segueixi essent tabú, aquí. Podem parlar d’una diferència de 130 euros el megawatt a 60 euros. També et criden l’atenció sobre el magne esforç de la Xina per trobar alternatives a l’urani per a la fissió nuclear. Els abundants jaciments de tori tot just acabats de descobrir al gegant asiàtic poden obrir tot un món nou. Reactors nuclears més segurs, menys aptes per fabricar armes. No serà d’avui per demà perquè la tecnologia no està ni de bon tros adaptada. Però la lògica diu que sí, que acabarà passant. On serem llavors nosaltres? Seguirem pensant que tot s’arregla amb hidrogen verd?
Tot això no és pas una crítica al pla del Govern. Ja és molt que Illa estigui donant tranquil·litat a les empreses energètiques en lloc d’empènyer-les a fugir. Però tard o d’hora haurem d’admetre que, si no volem ni contaminar ni acabar sopant amb espelmes (literalment), haurem de deixar de girar l’esquena a l’energia nuclear. I vista la fesomia i l’actitud de Putin, jo diria que això serà molt més d’hora que tard.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Patrimoni històric Alerta per la contínua demolició d’estacions de ferrocarril centenàries
- Els excessos de la paternitat Els pares helicòpter aterren a la facultat per protegir els seus fills
- Sistema de salut 70 anys del Vall d’Hebron, el gran hospital públic català
- La gestió de la dana Mazón va veure vídeos de les inundacions a El Ventorro i ara sospesa dimitir
- Anàlisi L’operació sortida de Mazón i la jugada a tres bandes: Catalá, Pérez Llorca i Mompó, en els llocs clau
- Etologia Així ajuda el vincle amb els animals a superar el dolor emocional
- Acte a la Generalitat Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts
- Nova cita cultural Òmnium Cultural s’alia amb l’IEC per transformar la Nit de Santa Llúcia en l’equivalent literari dels Premis Gaudí
- Polítiques públiques Les cinc claus de la reforma de l’administració de Catalunya: de la reducció de la burocràcia a l’ús de la IA
- 'El segon cafè' de La 2Cat L’Editorial de Cristina Villanueva: Quan un sistema emmalalteix, també emmalalteix la confiança
