El llegat d’una astrònoma valenta

Fa just un segle, en un moment en què la societat asfixiava les aspiracions de les dones, l’astrònoma catalana Maria Assumpció Català i Poch (1925-2009) va apuntar la mirada al cel i va aconseguir una pròspera carrera acadèmica fins a convertir-se en un referent de l’astronomia a Espanya. L’Institut Català de les Dones celebra avui un esdeveniment per inaugurar un cicle anual d’activitats per commemorar el llegat de la científica catalana, que, a més, va ser la primera doctora a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona i un nom de referència en el camp de l’evolució estel·lar. La seva història, expliquen els deixebles, és un exemple de valentia i un referent.

El 1947 va iniciar els estudis en Ciències Matemàtiques i va ser quan la seva passió per l’univers va començar a prendre forma i va fer que iniciés un doctorat sobre la matèria. Mentrestant, també va començar com a ajudant en la Secció d’Astronomia del Seminari Matemàtic de Barcelona, va treballar a l’Institut Henri Poincaré i va col·laborar amb el Laboratori de Dinàmica i Estadística Estel·lar i amb la càtedra especial de Tecnologies de l’Espai de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Notícies relacionades

Santander Multinationals: La divisió que ajuda les empreses en el salt a l'exterior

Rodalies reinicia el servei de manera gradual però sense arribar a Lleida ni Tarragona

El 1970 es va convertir en la primera dona a obtenir un doctorat en Matemàtiques a la Universitat de Barcelona, amb la seva tesi sobre l’estudi de la dinàmica dels sistemes estel·lars amb simetria cilíndrica. La seva recerca, de fet, va ser pionera en l’estudi sobre l’evolució d’estrelles i sistemes planetaris i, a més, també va incloure l’observació i l’anàlisi de dades astronòmiques, fet que va contribuir a la millora dels mètodes de predicció tant d’efemèrides com de trajectòries astronòmiques. Entre els seus èxits hi ha les seves recerques sobre taques solars, tasca que va portar a terme de manera metòdica durant més de 30 anys i que va fer que representés Espanya en la Unió Astronòmica Internacional.

Català també és recordada per la seva tasca docent, ja que va formar diverses generacions d’astrònoms i matemàtics de primer nivell. Els seus alumnes la definien com una docent apassionada que basava el seu ensenyament en el rigor i el pensament crític. La seva influència va transcendir les aules i va arribar fins a l’àmbit de la divulgació, al participar en diverses iniciatives per acostar l’astronomia al públic general.