Polèmica consulta per la llengua vehicular de l’escola a València

Les famílies de 570.000 estudiants del País Valencià estan cridades a votar fins al 4 de març la llengua base en què estudiaran els seus fills –català o castellà– en un polèmic referèndum impulsat pel conseller José Antonio Rovira en aplicació de la llei de llibertat educativa. Les famílies amb dret a vot són les que tenen fills en les etapes que van des d’infantil a 3r d’ESO.

Des d’ahir, els pares poden votar telemàticament o presencialment en els centres en una consulta que ha estat precedida per manifestacions en contra de la comunitat educativa i el "rebuig frontal" del departament de Didàctica de les Llengües de la Universitat de València.

La conselleria, per la seva banda, defensa que la mesura és en aplicació de la llei de llibertat educativa perquè els pares puguin decidir la llengua en què escolaritzen els seus fills. Això sí, les dues llengües, castellà i català, hauran de coexistir en la majoria dels casos, ja que no hi pot haver una diferència de més d’un 25% entre una i l’altra. El que es vota és la llengua dominant en l’educació.

Ahir, el primer dia de votació, la web va morir d’èxit a primera hora. L’"alta demanda" de sol·licituds de famílies va tombar els servidors momentàniament i hi va haver fallades, com que la pàgina de la consulta no s’adaptava al format del telèfon mòbil.

Només aquest any

A infantil la llengua base tindrà més pes, ja que és quan s’aborda la lectoescriptura de l’alumnat. A primària i a secundària els percentatges s’igualen més, tot i que la llengua base ha d’acumular el 50% de les hores, deixant un 25% per a l’altra llengua cooficial i un 25% per a anglès. Això és així a excepció de les zones castellanoparlants on es pot demanar l’exempció del català i arribar al 75%.

La votació es realitzarà només aquest any, i en els pròxims tan sols votaran els pares que hagin de fer un procés d’admissió a infantil o secundària. Només pot votar un progenitor, i en cas d’haver-hi discrepàncies entre els dos, l’estudiant serà matriculat a decisió del centre mentre un jutge es pronuncia.

Aquesta mesura ha estat envoltada per la polèmica des del dia que es va anunciar fa més d’any i mig. Sindicats educatius i associacions de mares i pares d’alumnes de la pública van denunciar que era "una bomba per al valencià" i s’han mobilitzat en diferents ocasions per mirar de frenar la consulta fins i tot en els tribunals. No obstant el Tribunal Superior de Justícia ha desestimat diversos intents de parar el referèndum.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

La llei ha estat plena de crítiques pels dubtes sobre el seu funcionament i per alguns aspectes com el pes màxim que pot arribar a tenir cada llengua. Així, a les zones castellanoparlants es podrà estudiar en fins a un 80% de castellà a infantil, mentre que a les zones catalanoparlants es podrà estudiar en un 65% de català com a màxim.

La sensació de la comunitat educativa és que la consulta no soluciona cap problema, sinó que els crea. "Estem veient moltíssima polarització entre famílies i fins i tot discussions en els claustres pel tema de la llengua. Han generat una batalla on no n’hi havia", van explicar des de l’Associació de Directors de l’Escola Pública.