Els nòduls a les glàndules suprarenals són habituals

El 60% de les persones majors de 30 anys tenen "nodulets" a les glàndules suprarenals, dos petits òrgans que s’ubiquen a sobre de cada ronyó. Són benignes i es diuen "incidentalomes suprarenals no funcionants", precisament perquè "no funcionen". "Se solen diagnosticar de accidentalment quan una persona es fa un TAC. Llavors salta l’alarma i la gent creu que té la síndrome de Cushing, però no és així", explica l’endocrinòloga de l’Hospital Clínic (Barcelona) Felicia Hanzu, coordinadora de l’àrea de neuroendocrinologia de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN).

La síndrome de Cushing es produeix quan el cos té massa cortisol (l’hormona de l’estrès, malgrat que els metges aclareixen que estar estressat no causa Cushing) durant molt de temps. Glàndules de la tiroide com la suprarenal "poden ser propenses" a generar nòduls.

Troballes subclíniques

"La majoria no fan res, però s’han de practicar proves per assegurar-se’n. Es diuen incidentalomes i són nòduls que augmenten amb l’edat", explica Hanzi. A les tiroides, aquests nòduls són més freqüents en dones més grans de 30 anys. Així com "no augmenten" els pacients amb Cushing, sí que creix el nombre d’incidentalomes. És a dir, persones que arriben a la consulta amb imatges amb un nòdul. "La raó és perquè es fan més proves d’imatge, més TAC. Es diuen troballes subclíniques", explica Hanzu. Els fàrmacs són el principal motiu del Cushing. La cortisona és un medicament indicat per a patologies com l’asma, l’artritis o fins i tot el càncer, entre moltes altres afeccions. Serveix per alleujar el dolor o la inflor.

Notícies relacionades

Les ciberestafes es disparen a Espanya en els últims nou anys: creixen prop d’un 500%

La llista d’espera per a la ‘pastilla anti VIH’ és de 30 mesos

"La cortisona, com a medicament, s’ha utilitzat en moltes malalties perquè ens ajuda en situacions d’estrès: baixa la inflamació o les defenses si aquestes estan massa disparades", apunta el cap de secció emèrit del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital del Mar de Barcelona, l’especialista Albert Goday.

Els últims anys, indica Goday, s’estan prescrivint menys medicaments amb cortisona perquè existeixen més fàrmacs dirigits a aquestes afeccions. "Per aquesta raó veiem menys els problemes mèdics per excés d’aquesta hormona", apunta aquest endocrinòleg, que recorda que els corticoides tenen els seus "riscos". "En general parlem de persones que fabriquen cortisol de manera normal, però que necessiten nivells molt més alts per superar la seva malaltia pulmonar, la seva asma, el seu càncer…", explica. Finalment, l’endrocinòleg precisa que, juntament amb el cortisol, les altres dues hormones implicades en l’estrès són l’adrenalina i l’hormona del creixement.