Científiques allunyades de les càmeres

A Espanya, les dones representen un 42% de la comunitat investigadora. En alguns àmbits, com en ciències de la salut, aquest percentatge encara és més alt i, en alguns casos, supera el 60%. Aleshores, ¿per què és tan baixa la presència d’aquestes professionals en mitjans de comunicació, taules rodones i trobades públiques? Un estudi liderat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECIT) i el Science Media Centre Espanya (SMC) ha investigat sobre aquesta qüestió per entendre a fons aquest fenomen. "La inferior participació de les científiques perjudica les seves carreres i empobreix el debat públic. Estem perdent perspectives essencials", afirma Izaskun Lacunza, directora general de la FECIT.

El treball es presenta com el primer del seu tipus dissenyat específicament per estudiar l’abast d’aquest fenomen a Espanya. Per fer-ho, juntament amb un equip d’investigadors de la Universitat del País Basc, es van analitzar els registres de fonts expertes interpel·lades pel Science Media Centre Espanya, una plataforma la tasca de la qual consisteix a recollir l’opinió d’acadèmics de diverses disciplines sobre qüestions relacionades amb l’actualitat. També es va enviar una enquesta a gairebé 650 científics i científiques que havien rebut recentment una sol·licitud d’entrevista i que, per tant, havien tingut l’oportunitat d’aparèixer públicament en mitjans de comunicació. L’anàlisi de tots dos va permetre, d’una banda, fer una radiografia de la situació i, de l’altra, indagar el perquè dels biaixos.

Grans obstacles

Notícies relacionades

Els Mossos conclouen que l'acusat del crim de Campdevànol va sotmetre la víctima a "maltractament psicològic continu"

Absolt el guàrdia urbà acusat de disparar un sensesostre a Barcelona el 2020

Segons apunta l’estudi, de totes les peticions d’entrevistes enviades en un termini de tres mesos, un 43% anaven adreçades a científiques i un 56%, a científics. És a dir, que almenys d’entrada la proporció d’investigadores interpel·lades està en la mitjana de les xifres de la professió a Espanya. Tot i així, tal com constaten els registres de respostes, el percentatge de rebuig d’entrevistes és més gran entre les científiques que entre els científics de la professió. En total, de tots els experts que sí que van acceptar aparèixer com a fonts només hi va haver un 37% de dones i un 62% d’homes.

L’estudi assenyala que la majoria de científics i científiques que rebutgen peticions d’entrevistes ho fan per falta de temps i la gran càrrega de feina que requereix la tasca investigadora. En el cas concret de les dones, l’enquesta recull dos grans obstacles més que esbiaixen la seva visibilitat. En primer lloc, són moltes les professionals que no accepten fer declaracions perquè "no es consideren prou expertes en el tema" (una cosa que passa molt menys entre els homes de la professió i que, segons altres estudis, està molt relacionada amb l’anomenada síndrome de la impostora). I, en segon lloc, el 22% de les científiques afirma que no poden dedicar més temps a tasques divulgatives per motius de conciliació, cosa que en el cas dels homes només afecta el 10%.