La ‘baula perduda’ de les llengües indoeuropees

Fa dècades que els lingüistes intenten rastrejar l’origen comú de totes les llengües indoeuropees, una família lingüística que avui compta amb més de 400 idiomes parlats per gairebé la meitat de la població mundial i en la qual s’inclouen des de llengües romàniques com l’espanyol fins a l’anglès, el persa, l’alemany, el rus i l’hindi. Totes les investigacions fins ara apunten que aquests idiomes deriven d’una llengua comuna que es va parlar al continent indoeuropeu fa milers d’anys i que, amb el temps, va anar prenent diferents formes. Però ¿com era aquesta llengua i, sobretot, on es va originar? Un estudi publicat ahir a la revista Nature afirma haver trobat una possible resposta, identificant el que els investigadors denominen "la baula perduda" en la història de les llengües indoeuropees.

La investigació, liderada per les universitats de Viena i Harvard, se centra en l’anàlisi de 435 individus trobats en diferents llocs arqueològics del continent euroasiàtic i que van viure entre el 6400 i el 2000 aC. L’estudi d’aquestes restes ha permès identificar una població prehistòrica fins ara desconeguda que va viure entre el 4500 i el 3500 aC en l’àrea entre el nord del Caucas i el sud del riu Volga. És a dir, a l’actual frontera entre Ucraïna i Rússia. Segons els investigadors que han liderat aquest treball, aquesta població podria haver sigut el bressol de la llengua mare que va acabar donant lloc a totes les llengües indoeuropees.

Els experts afirmen que aquest grup és el millor candidat trobat fins avui per explicar l’origen d’aquesta enorme família lingüística. "El descobriment d’aquesta baula perduda en la història indoeuropea marca un punt d’inflexió en els més de 200 anys de recerca per reconstruir els orígens dels indoeuropeus i les rutes per les quals aquests pobles es van estendre per Europa i Àsia", afirma Ron Pinhasi, professor de la Universitat de Viena i primer autor del treball.

Fins ara hi havia dues principals teories sobre l’origen de les llengües indoeuropees. La primera, denominada com a teoria de l’estepa, suggereix que les llengües indoeuropees es van originar en la cultura Yamnaya, una civilització de pastors nòmades originaris del Caspi que es va estendre per Europa i Àsia central fa uns 5.000 anys. I la segona, la hipòtesi d’Anatòlia, que afirma que la llavor de les llengües indoeuropees prové de l’actual Turquia i es va originar, fa uns 8.000 anys enrere, durant el neolític. En els dos casos, els acadèmics afirmen que aquestes teories no acaben d’encaixar amb la informació científica disponible ja que la informació genètica no reflecteix del tot aquestes vies de dispersió de les poblacions antigues.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

Les peces del puzle

Però la troballa presentada a Nature podria canviar-ho tot, ja que, segons els seus impulsors, planteja un punt mitjà entre les dues hipòtesis i aconsegueix encaixar totes les peces del puzle. Afirmen que aquesta teoria coincideix tant des d’un punt de vista genètic com arqueològic. D’una banda, l’acabada de descobrir població encaixa amb la informació que es tenia sobre on es podria haver originat la llavor comuna de les llengües indoeuropees. D’altra banda, a més, també es confirma que el rastre genètic d’aquest grup es pot trobar tant en la cultura Yamnaya com en els habitants neolítics d’Anatòlia, per la qual cosa es constata la dispersió d’aquesta població i, amb això, el mecanisme de difusió de la seva llengua en diferents punts del continent indoeuropeu.