El pla de protecció del delta segueix pendent del ministeri

La setmana passada es van complir cinc anys del temporal Gloria. Des d’aleshores, la fragilitat del delta de l’Ebre i el delta del riu Tordera davant els fenòmens meteorològics extrems s’ha tornat a evidenciar en diverses ocasions. Davant aquesta situació, es van buscar diferents solucions per protegir aquests espais. Però fins avui, encara no s’han aplicat totes les mesures anunciades.

En el cas del delta de l’Ebre, la Generalitat, llavors amb Pere Aragonès al capdavant, va proposar aplicar un pla holandès. El model es basa a renaturalitzar la primera línia de costa i establir murs que preservin les llacunes i els aiguamolls, com es va fer en un sector de litoral pròxim a la ciutat neerlandesa de la Haia. Poques setmanes enrere, el Departament de Territori va confirmar que mantindria la llum verda a la idea de l’anterior Executiu. Algunes de les accions, de fet, ja s’han portat a terme. I en total, es preveu invertir fins a 40 milions al delta.

No obstant, el Ministeri per a la Transició Ecològica encara no ha presentat un pla d’actuacions detallat. ¿Per què és necessari que el ministeri plantegi un full de ruta complet? Perquè la Generalitat té competències a la Xarxa Natura 2000, però no en la primera línia de mar. Aquesta franja és una de les zones més vulnerables i acull punts clau del delta com l’illa de Buda, la barra del Trabucador o la platja de la Marquesa.

"Fins ara, és cert que el ministeri ha dut a terme algunes tasques de millora, per exemple a la finca Bombita, però continuem esperant un pla complet", denuncia Susanna Abella, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Fonts de la conselleria asseguren que el ministeri desbloquejarà "aviat" la situació i accelerarà els tràmits per posar en marxa més actuacions que custodiïn el Delta. "No tot el que s’ha anunciat ens sembla bé, però un dels problemes és que necessitem conèixer més detalls sobre què es pretén fer per després poder ser molt exigents", afirma Abella. La defensa del delta de l’Ebre uneix aspectes molt diferents, cosa que obliga les administracions a fer equilibris entre els interessos de la biodiversitat, els arrossers, el turisme i els habitants de la zona. A tot això, se sumen la varietat de competències entre Generalitat i el Govern central.

Notícies relacionades

Catalunya registra el doble de morts per ofegament a les platges que l’estiu passat

Notes de tall 2025 a Catalunya: Medicina segueix al capdavant del rànquing de qualificacions d’accés a la universitat

Ampliar la zona inundable

El del riu Tordera és l’altre delta que va patir els estralls durant el Gloria. Per ara, el Govern encara no ha tret a la llum el pla de motes en el qual s’ha estat treballant per part de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). La conclusió a la qual va arribar l’agència pública és que era una bona opció allunyar la mota del riu i, per tant, ampliar la zona inundable. Però aquesta possibilitat, que rebutgen els agricultors, compromet el càmping Capfun, ubicat al marge dret de la Tordera. De moment, l’Executiu català no ha llançat un pla per garantir la supervivència d’aquest delta i, alhora, gestionar les possibles crescudes. La conselleria afirma que s’hi està treballant.