Una treballadora denuncia Meta per condicions "inhumanes"

Vuit o nou hores davant d’un ordinador veient assassinats, decapitacions, esquarteraments, violacions, zoofília i pornografia infantil, entre altres escenes inhumanes, i amb tan sols cinc minuts de descans cada hora. Una activitat que li va comportar problemes de salut mental, la baixa laboral i la necessitat d’un tractament psiquiàtric. La víctima d’aquesta situació és una moderadora de contingut de Facebook i Instagram que ha presentat una querella contra l’empresa que la va contractar i la seva matriu, així com també la companyia Meta Platforms Ireland Limited, que és la propietària d’aquestes xarxes socials. Es tracta de la segona querella d’aquest tipus que es presenta a Barcelona. En la primera causa ja han declarat sis imputats.

Aquesta nova querella ha anat a parar el Jugado d’Instrucció número 15 de Barcelona i s’està pendent que el magistrat l’accepti o no a tràmit, tot i que no es descarta que pogués unir-se a la causa que està instruint un altre jutge per l’acusació d’un altre moderador d’aquestes xarxes socials per fets similars i la investigació de la qual està avançada. D’entrada, a la demanda atribueix a directius de les empreses CCC Barcelona Digital Services i Telus Internacional Group un delicte social, altre de lesions per imprudència greu i un tercer contra la integritat moral, al considerar que aquestes societats, més Meta, coneixien els riscos en l’àmbit de la salut mental que patien els empleats que realitzaven aquest treball de moderació i no van fer res per evitar-ho.

Segons la querellant, els moderadors estan sotmesos a unes condicions laborals que són "absolutament inhumanes, indecents i que són totalment inaguantables per a qualsevol ésser humà". Aquesta situació, precisa l’escrit judicial, provoca que "molts" d’aquests moderadors emmalalteixin amb greus patologies psíquiques.

Notícies relacionades

Retornats de França a Portbou

La contaminació a Foix obliga a accelerar el pla de millora

Sense formació

La moderadora va començar a treballar sense que l’empresa "li formés nivell psicològic" per al tipus de treball que anava a desenvolupar. La querella destaca l’"altíssim contingut de material audiovisual altament sensible i violent" a visionar. Aquesta dada no li va ser "mai" proporcionada en l’entrevista de treball, prèvia a la contractació, ni posteriorment. La jornada laboral era maratoniana i no podia absentar-se "sota cap concepte de la cadira", segons assenyala la querella.