Un estudi planteja talar arbres per recuperar cultius i prevenir focs

Aquest panorama facilita la connectivitat del foc en cas d’incendi forestal. Certs punts de la serra de Marina enllacen, a través de les capçades de pins, amb Collserola, mentre que la massa forestal de Collserola es comunica amb la del massís del Garraf. En cas que es produís un gran incendi acompanyat de forts vents, com ha passat a Los Angeles, una de les grans amenaces seria la potencial propagació de les flames en aquestes extensions boscoses. Per aquesta raó, un estudi del Creaf (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals) constata que la regió metropolitana pot disminuir un 30% la connectivitat del foc. ¿I com es pot aconseguir? Tornant, en certa manera, al paisatge de 70 anys enrere. En concret, els investigadors proposen recuperar 17.000 hectàrees de cultius que van desaparèixer, creant els anomenats "cinturons agrícoles".

"D’aquesta manera, es protegirien les cases del foc i es milloraria l’economia local i la biodiversitat", afirma Rodrigo Balaguer-Romano, biòleg i investigador del Creaf, en conversa amb EL PERIÓDICO. "Es tracta d’eliminar biomassa d’arbredes joves i reduir la intensitat o la capacitat de propagació d’un incendi", afegeix.

"També plantegem augmentar l’extracció de fusta, una activitat tradicional que s’ha perdut als voltants de Barcelona", detalla. De moment, no han analitzat encara quins tipus de cultius s’haurien de desenvolupar, tot i que Balaguer-Romano suggereix que siguin de secà i sostenibles ecològicament, tenint en compte el context climàtic. La clau és que els camps frenin les flames i facilitin les tasques d’extinció dels bombers, centrats a salvaguardar les persones. "La interfície urbanoforestal típica de les urbanitzacions suposa un perill per als habitants d’aquests espais exposats al foc; per tant, és important que els perímetres amb risc d’incendi elevat estiguin aïllats i tinguin poca connectivitat", defensa.

A Los Angeles, la combinació entre la sequera, el vent i la falta d’espais oberts com prats o camps agrícoles ha conduït a una velocitat de proliferació que els bombers no podien assumir. Els investigadors d’aquest treball avisen que això pot donar-se a Catalunya. "Per aquesta raó són essencials els cinturons de protecció", remarca Balaguer-Romano.

Ocells i teixons

Cal veure quin impacte tindria la recuperació d’antics cultius i pastures, aquestes zones de baixa combustió, en la biodiversitat metropolitana. Però a priori les espècies de plantes i animals associades a espais oberts de zones mediterrànies en sortirien beneficiades. De vegades es tendeix a pensar que renaturalitzar consisteix a plantar arbres o reintroduir espècies mediàtiques del passat. No obstant, la investigació posa sobre la taula la necessitat de reinstaurar el mosaic agroforestal. "En aquest paratge, els incendis també hi tenen cabuda, però presenten una dimensió menys catastròfica", diu Balaguer-Romano.

Mamífers com el teixó comú o les aus d’ambients agrícoles o espais oberts ho tindrien més fàcil a l’àrea de Barcelona si tinguessin al seu abast aquests hàbitats. Altres beneficiats serien els pol·linitzadors com les papallones, que estan en greu declivi a Catalunya. Algunes de les espècies de lepidòpter més amenaçades estan precisament relacionades amb entorns no forestals.

Notícies relacionades

Divuit anys esperant la prestació per dependència

El Govern estudia liquidar les ajudes dels que van morir en llista d’espera

La presència d’arbres en gran densitat i la reducció dels terrenys de praderia als parcs naturals metropolitans ha accelerat aquest descens poblacional. I moltes de les papallones típiques del camp es refugien en àrees degradades, entre polígons i les mal anomenades males herbes. L’estudi preliminar del Creaf, encara per completar de manera definitiva, uneix el repte de protegir la població i fomentar la biodiversitat periurbana.

En resum, dibuixa un escenari en el qual els ciutadans estiguin més segurs davant un gran incendi i que alhora afavoreixi alguns mamífers, insectes i ocells.