Reutilitzar els envasos

La problemàtica del reciclatge de residus presenta múltiples arestes i derivades dispars, en funció d’on es posi l’afany en la seva reducció. D’una banda, és imprescindible una actitud proactiva de l’Administració, que ha de vetllar pel disseny racional i útil de l’operació de reciclatge, la seva posada en pràctica i el seu seguiment efectiu. De l’altra, la col·laboració imprescindible del sector industrial, que ha de valorar la seva participació no com una obligació imposada, sinó com una oportunitat d’augmentar el valor social. També, en aquest sentit, la implicació del sector serveis, en especial pel que fa a supermercats i grans superfícies, ja que el seu suport és bàsic. I no menys important, la responsabilitat individual i cívica de l’usuari, que s’augmenta amb campanyes de conscienciació i que s’ha d’enrobustir amb un sistema que sigui fàcil de portar a la pràctica, sense que el reciclatge suposi un ral·li de complicacions constants.

Estem parlant d’un terreny d’acció quotidiana i domèstica: el reciclatge dels residus generats a la llar, especialment els de l’alimentació, el dels envasos de vidre, de plàstic, els brics i les llaunes. Pendents d’una llei de residus reclamada per les entitats socials i ecològiques, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic té previst implantar, en l’horitzó de dos anys, un decret que permeti la devolució dels envasos reutilitzables als mateixos punts de venda on es van adquirir. D’aquesta manera, es podria aconseguir una objectivació del procés, procurant que l’engranatge del reciclatge sigui més directe i, en conseqüència, més eficient. A més, la idea es presenta amb una pràctica que ja es portava a terme fa anys amb els envasos de vidre: el dipòsit addicional o pagament previ del valor de l’envàs, que es retornarà quan es faci la devolució de l’envàs. Aquest sistema té la virtut del que podríem anomenar una fidelització de l’usuari, que escull entre recuperar els diners o, com passa a determinats països on ja s’ha implantat des de fa anys, contribuir a un fi social.

És justament l’èxit del model en altres estats europeus, com Alemanya i Noruega, ampliat a més països nòrdics o de l’Europa central, el que ens permet ser optimistes de cara a la seva implantació a Espanya. En l’actualitat, davant les xifres que voregen el 90% en aquests territoris, el percentatge de reciclatge d’aquests residus es xifra al nostre país entorn del 40%. L’anomenat Sistema de Devolució i Dipòsit de Residus (SDDR) comporta, com ja hem anotat, un consens generalitzat entre totes les parts implicades i un procés de responsabilitat que requereix cert temps, salvant reticències de les indústries envasadores i els supermercats, estenent el model a tota la població i procurant que el pacte sigui durador i estable. Alhora, la Generalitat prepara per a aquest 2025 una llei de residus catalana, que, en aquest punt, també entronca amb la planificació estatal, amb l’objectiu comú que el 2026 es puguin complir els objectius marcats per la Unió Europea.

Temes:

Reciclatge Ecologia

Inicia sessió 0 Comentaris