Adelina Escandell i Quim Lázaro: "Hi ha gurus de l’educació que anomenen ganduls a nens amb problemes"

L’Associació de Mestres i Professorat Jubilats RELLA celebra el seu 15è aniversari el 2025 amb una energia devastadora que xoca amb el creixent relat del «professor cremat». Anys després de jubilar-se, Adelina Escandell, presidenta, i Quim Lázaro, vicepresident, reivindiquen la veu de l’experiència.

«La societat està desorientada i el sistema educatiu n’és un reflex», diu Escandell

Lázaro: «Ara hi ha un director que mana, i a la gent li sembla bé, però es perd el debat»

Adelina Escandell i Quim Lázaro: "Hi ha gurus de l’educació que anomenen ganduls a nens amb problemes"
4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Com viuen vostès l’actual debat educatiu?

Adelina Escandell.: Ens preocupa molt que es doni tanta veu a persones que parlen a títol individual, des d’una experiència de només uns quants anys i amb una visió absolutament esbiaixada. Hi ha moltes entitats que parlen des del col·lectiu a les quals els costa moltíssim trobar aquests altaveus. És evident que hi ha problemes en el món educatiu, però és que la societat també està molt desorientada. El sistema educatiu és un reflex de la societat, però hi ha molta gent que està treballant molt, i la solució als problemes en cap cas ha d’implicar tornar a l’escola d’abans, sinó veure quines coses que fem es poden fer millor, i millorar-ne la dotació econòmica.

Quim Lázaro: Un altre dels temes que més ens preocupa és la pèrdua de democràcia a les escoles.

¿En quin sentit ho diu?

Q.L.: De democràcia entre l’equip. Ara hi ha un director que mana i a la gent ja li sembla bé, però així es perd el debat pedagògic. Ara el director diu: "Hem de fer tal cosa perquè l’inspector, el departament...», i la gent prefereix que li manin que no passar hores debatent.

¿En la seva època les direccions tenien menys poder?

A.E.: També és veritat que la majoria de les persones que participem en el grup d’Educació hem treballat en centres en els quals la democràcia s’exercia de manera molt directa i era un eix molt central, però no tot el sistema era així. Però abans la llei permetia que, en alguns centres, els claustres tinguessin un pes molt més important que ara.

Q.L.: Els directors eren elegits pel claustre o pel consell escolar, però gairebé sempre a proposta del claustre. Els consells escolars tenien poder de decisió, no com ara, que són només consultius.

¿El paper de les famílies també ha disminuït?

Q.L: Sí. Abans era molt important, perquè eren necessaris els acords en el consell escolar, i això ara s’ha perdut. Igual que la democràcia amb els nens. Tot el procés en què els nens participin en les decisions... Això encara hi ha algunes escoles que ho fan, però majoritàriament s’està perdent.

¿Què més els preocupa?

Q.L.: La burocratització de l’Administració. Tot ve de dalt. La formació permanent, per exemple. Abans eren les escoles les que deien quin tema els interessava i buscaven les formacions que més els encaixaven, i eren molt més profitoses, perquè partien de l’interès del claustre. I també ens preocupa molt l’estabilitat dels equips.

¿Abans eren més estables?

Q.L.: Nosaltres hem treballat en escoles amb equips estables que permetien tirar cap endavant projectes. Ara hi ha centres en què el 50% de la plantilla canvia cada any, i així és impossible.

Això, en principi, s’hauria de resoldre aviat amb el macroprocés d’estabilització dels últims dos anys.

A.E: Sí, però el problema és que fa molts anys que patim deixadesa. Encara que en algun moment s’hagin volgut revertir les retallades, la inèrcia de tot allò que ve d’haver estat tan a baix és molt difícil de recuperar.

Q.L.: Ens preocupa també molt la falta de recursos per a l’escola inclusiva, i els gurus que parlen dels nens ganduls...

¿Què vol dir?

Q.L.: Doncs que moltes vegades són nens amb necessitats educatives. Abans estaves acostumat que arribessin a l’institut només uns quants alumnes seleccionats, perquè, quan acabaven el vuitè d’EGB, els altres deixaven d’estudiar. Però ara hi arriben tots i, per tant, has de canviar la manera de plantejar l’ensenyament i cal buscar noves estratègies.

A.E.: Però per poder fer això t’han de formar. Aquest és un gran problema en secundària, perquè gestionar la diversitat a l’aula és molt complex. O convences el professorat i li dones recursos, o no sap què fer amb totes aquestes criatures, i això ve des de la LOGSE [la implantació de l’ESO i l’educació obligatòria fins als 16 anys]. Perquè es va fer en el moment en què es va fer i després van començar a venir més i més retallades...

¿El problema en concentra més en secundària?

Notícies relacionades

A.E.: Doncs no ho sé. Perquè anys enrere només es parlava dels nivells de secundària, però cada vegada més, amb aquesta onada conservadora que ens està arrossegant, hi està havent a les xarxes molt soroll sobre la primària. Com ara: "El meu fill ha fet avui una excursió i dimecres fan la festa de no-sé-què. Així com aprendran a llegir i a escriure?». O: "A l’escola del meu fill no els manen deures. ¿Com volen que aprenguin?». Aquest soroll, que estava centrat en la secundària, em crida molt l’atenció que ja ha arribat a la primària. Abans, quan nosaltres treballàvem, el fet que els mestres de primària sortissin d’excursió s’entenia com un valor. Avui hi ha molt soroll, i creat artificialment. I quan hi ha soroll surt el conservadorisme, i allò que "abans s’aprenia millor», però en canvi no veuen tota la gent que abans es quedava pel camí. Hi ha una cosa que per a nosaltres és molt important, que és que es dona molta veu des dels mitjans a persones individuals que fa ics anys que treballen. Nosaltres som gent que, la majoria, hem treballat 35, 40 o 45 anys i hem estat associats a diferents col·lectius de mestres. Ens jubilem i seguim associats. Això avui dia és un valor importantíssim. Continuem creient en el col·lectiu, i això és una riquesa per al país que no s’hauria de deixar perdre.

n

Temes:

Educació