Trobat el cadàver d’una cria de mamut en un estat sense precedents

Tres científics russos van presentar dilluns les restes, amb un estat de conservació sense precedents, d’una cria de mamut congelada a Sibèria després de la seva mort, fa més de 50.000 anys. La petita Yana, com ha sigut batejat l’animal, fa 1,2 metres d’altura i pesa al voltant de 180 quilos. "Es tracta d’un dels exemplars més ben conservats trobats fins al dia d’avui arreu del món", va remarcar el cap d’investigacions del Museu del Mamut de la Universitat Federal de la república russa de Iacútia (o Sakhà), Maxim Txepràsov, durant la presentació de la troballa.

En total, van trobar les restes de sis mamuts ben conservats. Cinc a Rússia i un altre més al Canadà. "L’anterior trobat a Rússia va ser el nadó Yuka, el 2010", va assenyalar Txepràsov, que va puntualitzar que "aquest any, al juny, en la siberiana Batagaika, va ser trobada una altra cria de mamut en un estat únic de conservació".

El permafrost més gran

El cràter de Batagaika, ubicat a Sibèria Oriental, està considerat com el més gran de permafrost de tot el món. De fet, la seva mida creix constantment a causa dels efectes de l’escalfament global i actualment ja s’estén al llarg de més d’un quilòmetre i té una profunditat de fins a 100 metres. "Encara no ha sigut determinada l’edat exacta de l’animal però suposem que devia ser aproximadament d’un any o lleugerament més gran", va calcular l’investigador sobre la petita Yana.

Segons l’expert, les cries de mamut creixien més ràpid que les dels cavalls, bisons i llops de l’actualitat, ja que les condicions climàtiques llavors eren molt més severes i necessitaven madurar més ràpidament abans que arribés el fred hivernal.

Partit per la meitat

Notícies relacionades

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en comunicació oral, competència laboral bàsica

El cas de l’Oriol, un adolescent que pateix una malaltia rara que podria revertir-se a partir del 2026

L’exemplar d’aquesta cria va ser trobat per veïns de la localitat de Batagai. "Van ser en el moment i al lloc precís per veure com la meitat del cos emergia de la paret del cràter, a una profunditat de 40 metres", va comentar Txepràsov. També va explicar que, a causa del pes i a la pressió de la terra, el cos de Yana es va partir per la meitat: la part de dalt va caure al fons del cràter, mentre que la inferior, que preservava la pelvis i les extremitats posteriors va quedar conservada al permafrost i va poder ser recuperada posteriorment pels especialistes.

El rector de la Universitat Federal de Yakutia, Anatoli Mikolaiv, va assenyalar que una troballa com aquesta "no es produeix cada any, es tracta realment de casualitat i de sort", ja que si hagués passat alguns dies o setmanes després "no hauria estat tan ben conservada". "És un succés únic no només per a la nostra universitat sinó per a la ciència russa i mundial", va concloure el científic.