Veïns de tres districtes molt diferents encapçalen el treball de proximitat

Hi ha tres districtes que han acaparat el podi del que podria batejar-se com a vida i feina quilòmetre zero. Molt dispars entre si, que dona més interès al rànquing: Sarrià-Sant Gervasi (44,3%), Ciutat Vella (43,9%) i l’Eixample (42,5%). Cap altre supera la barrera del 40%, si bé Sant Martí –amb el seu capdavanter polígon 22@– s’hi acosta amb un meritori 39,3%. En la resta, el percentatge va del 30% al 22,3%.

Per descomptat, es pot confeccionar la classificació oposada, amb les zones on més empleats afronten viatges interurbans cada dia. Però seria una mica enganyosa perquè les diferències percentuals són molt menors i les posicions, molt fluctuants. Ara encapçalen el llistat Sants-Montjuïc (29,5%) i Sant Andreu (26,8%), bastant assidus al podi, però en els últims anys han despuntat altres com Gràcia, Nou Barris, les Corts i Horta-Guinardó.

Escoles a prop

"Els tres districtes on més del 40% treballen a prop de casa reflecteixen situacions diferents", reflexiona l’economista i catedràtic de la UPF Oriol Amat. "Sarrià té residents d’alt perfil amb feines qualificades que poden permetre’s teletreballar o tenir oficines pròximes i també tenen moltes escoles a prop", valora. "Ciutat Vella té moltes empreses vinculades al turisme i comerç local, on treballen moltes persones immigrants que viuen al mateix barri", compara. Finalment, l’Eixample "concentra una gran oferta de serveis i oficines" i és també el més poblat de la ciutat.

Per l’investigador Joan Checa, de l’Institut Metròpoli de la UAB, la clau són els perfils de veïns i llocs de treball en aquests tres districtes. "A Sarrià-Sant Gervasi hi ha molts centres educatius i sanitaris d’alt nivell, on en molts casos treballen residents de la zona. Amb freqüència la remuneració oferta en aquesta zona permet viure en molts llocs i molts trien viure a prop", afirma. Al nucli antic la dinàmica és una altra: "Molts veïns exerceixen oficis poc especialitzats i presencialistes, tenen rendes baixes i menys nivell d’estudis". Ingressos humils i exigència, en definitiva, que casen amb un parc immobiliari també precari. Els desplaçaments són curts i a més regna la mobilitat activa, és a dir, trajectes a peu i amb bicicleta, per reduir al màxim els costos de transport.

Economia terciària

Notícies relacionades

Fer regals (o no) al professorat

El Govern reformarà uns 70 geriàtrics i crearà 504 places

"L’Eixample és el districte per antonomàsia de l’economia terciària i del teixit urbà compacte i mediterrani, on es pot fer vida i moure’s a peu", rebla Checa. L’expert recorda que les dades municipals surten d’una enquesta a població resident a la ciutat des de fa més d’un semestre, així que es podria pensar que s’escapa de l’estadística població flotant com estudiants expats i nòmades digitals nouvinguts. L’alta presència als tres districtes d’aquest perfil de treballador internacional podria ser un comú denominador, si bé falten dades per corroborar a fons la hipòtesi.

Chueca remarca que "l’èxit de Barcelona depèn que sigui capaç de conservar la vida als districtes". "La famosa ciutat dels 15 minuts és que puguis fer vida allà on vius, que ho tinguis tot a un radi raonable. Totes les ciutats que volen tenir èxit van cap aquest model", conclou.