Catalunya recuperarà zones humides que ara estan seques

Espanya ja ha començat a activar l’engranatge per aplicar la directiva europea de restauració de la natura. Els pròxims dies es farà la tercera reunió entre el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i les comunitats autònomes per analitzar com complir aquesta llei d’aplicació directa i obligatòria que exigeix millorar l’estat dels hàbitats degradats.

Fernando Magdaleno, subdirector general de Biodiversitat, adverteix que es requerirà "un esforç gran i difícil": "En l’àmbit espanyol, algunes assemblees autonòmiques ja han demanat que la norma no es desenvolupi i hi ha un sector de la població i la política contrari a la posada en marxa d’aquesta directiva". Aquestes paraules es refereixen implícitament a algunes comunitats governades pel PP. No obstant, Magdaleno considera que el procés que reclama la nova norma europea no té marxa enrere.

Catalunya és un dels territoris que no es posa de perfil davant les obligacions comunitàries. Ben al contrari, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ja ha començat a treballar per tenir llest un pla i poder traslladar-lo al ministeri. "El grau de compliment de les fites proposades per la llei es mesurarà amb objectius concrets en cada ecosistema", detalla Magdaleno.

Per aquesta raó, els tècnics de la Generalitat ja estan recollint informació per determinar quines zones degradades o en mal estat (estiguin protegides o no) es poden intentar recuperar. Actualment, segons l’últim informe de l’estat de la natura, el 75% de les espècies d’interès comunitari presenten un estat de conservació desfavorable a Catalunya. I el 58% dels hàbitats es troben en mal estat. És a dir, hi ha molt de camí per recórrer.

Aiguamolls i estepes

El secretari general de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, admet que encara no disposen de la llista però sí que tenen una idea de quines seran les prioritats: "S’haurà d’anar al detall perquè sigui una enumeració d’espais molt concrets, però sabem que s’obre una oportunitat per recrear basses que es van assecar o per promoure hàbitats de secà".

En aquest sentit, Sargatal concreta que existeixen zones on antigament hi havia basses o petits aiguamolls: "Alguns d’aquests llocs es podrien reinundar, perquè les llacunes i espais humits es recuperen molt ràpidament".

Posa l’exemple del que es va fer a l’estany d’Ivars i Vila-sana (Pla d’Urgell). L’estany es va recuperar de manera relativament artificial. No va tornar a ser un llac natural que s’assecava a l’estiu i s’omplia durant la resta de l’any, sinó que va passar a ser una llacuna durant tot l’any, alimentada pels canals dels sistemes de regadiu.

Notícies relacionades

D’Horta de Sant Joan a l’Empordà i Montserrat: els grans incendis que han castigat Catalunya les últimes dècades

¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?

Una altra prioritat seran els hàbitats esteparis de secà, on viuen espècies molt amenaçades. "A Catalunya n’hi ha molt pocs, però és necessari promoure la millora d’alguns d’ells", remarca Sargatal. També caldrà treballar als boscos i a les zones fluvials.

El 2030, la llei exigeix tenir un 20% de tot el territori restaurat. En aquests moments, la Generalitat té per objectiu entregar al ministeri i després a Europa un esborrany de pla el 2026 per rebre’n el vistiplau, tot i que sense tenir-lo es poden començar a aplicar accions de restauració.