La Vall d’Hebron inaugura un edifici per a mil investigadors

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va inaugurar ahir el nou edifici del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) de Barcelona, amb una superfície de gairebé 17.000 metres quadrats que acollirà un ciclotró i l’última tecnologia en teràpies avançades. En aquest nou centre, que unifica les diverses ubicacions del VHIR, hi treballaran més de 2.000 persones, entre científics i personal de suport a la investigació –que sumen un miler–, personal administratiu i de serveis. La inversió suposa una aposta important tant per la investigació com per la innovació clínica.

L’equipament, als terrenys de l’antiga bugaderia i amb una inversió total de 43 milions d’euros, entre fons europeus, de la Generalitat, donacions i fons propis del centre, acollirà part de la cartera de serveis cientificotècnics del VHIR. "Aquest és el primer pas en el projecte de transformació i de millora del Vall d’Hebron", va dir Illa després de presentar el nou edifici com "una de les instal·lacions sanitàries punteres de Catalunya, d’Espanya i d’Europa". En aquest sentit, va assegurar que l’equipament és "un senyal de respecte a la feina" dels científics, a més d’un instrument privilegiat per al seu dia a dia.

El qui va ser ministre de Sanitat durant la pandèmia de la covid-19 va reivindicar la importància de la ciència "davant les tendències creixents del negacionisme" que "volen fer-nos recular i ens preocupen molt".

Illa va visitar les instal·lacions amb les conselleres de Salut, Olga Pané, i de Recerca i Universitats, Núria Montserrat; del gerent de l’hospital, Albert Salazar, i de la directora del VHIR, Begoña Benito. Van poder veure diferents grups d’investigació dels camps de la pneumologia, neuroimmunologia clínica, malalties cardiovasculars i diabetis i metabolisme. "Holísticament, volem comprendre com funcionen els sistemes biològics i les malalties amb una investigació innovadora que impacti en els nostres pacients i la societat", va apuntar Benito.

Acabades les obres, iniciades el juliol del 2021 i que van durar fins al setembre del 2024, les noves instal·lacions es distribuiran en diversos espais. A la planta -1 hi haurà un nou ciclotró, que representarà un cost de 20 milions addicionals i que servirà per desenvolupar noves eines de diagnòstic i tractament basades en radioisòtops, i un centre de teràpies avançades, que se centrarà particularment en la teràpia gènica. La planta 0 acollirà la recepció, l’administració i una sala d’actes. Finalment, les plantes 1 i 2 queden reservades per a les investigacions.

Impulsar sinergies

El fet de passar de diverses ubicacions a un gran espai permetrà als investigadors compartir coneixement i experiències, impulsar sinergies entre diferents grups i retenir talent i atraure’l, ja sigui nacional o internacional. "Hi ha molts estudiants de l’àrea biomèdica d’arreu del món que venen a estudiar aquí. Són habituals les converses en anglès als passadissos", va assegurar Rafael Simó, representant sènior dels investigadors del VHIR.

Notícies relacionades

Mor un submarinista durant una immersió a Roses

El planeta rebel

Un altre dels objectius del nou equipament és promoure la col·laboració empresarial mitjançant un hub d’innovació que faciliti la creació d’aliances publicoprivades i atregui nous inversors i companyies biotecnològiques o farmacèutiques.

El nou edifici també serà un espai obert als ciutadans, ja que disposarà de sales polivalents per fomentar la divulgació, la docència i la participació ciutadana. Dissenyat per BAAS Arquitectura i Espinet/Ubach, l’immoble crea un entorn amb una arquitectura sostenible d’una sola façana. La coberta de l’edifici serà un jardí.