"Aquest medicament ens dona tranquil·litat"
Clamor entre el col·lectiu gai per la implantació de la Prep. Reclamen més recursos per millorar l’accés a un tractament que ha reduït dràsticament el contagi de la infecció.
Armand Suárez, de 24 anys, està en llista d’espera per a la pastilla antisida (la profilaxi preexposició o Prep) des de l’agost del 2023. El tractament de la Prep (que a Espanya forma part de la cartera de serveis des del 2019) inclou no només la ingesta diària d’aquesta pastilla, sinó controls trimestrals d’altres infeccions de transmissió sexual (ITS). A Catalunya, la comunitat que més usuaris de Prep tracta a tot Espanya, la llista d’espera és de fins a 16 mesos.
La demanda és alta, i els recursos, del tot insuficients. Uns 10.800 homes que tenen sexe amb homes estan en tractament a Catalunya. I més de 4.000 es troben en llista d’espera. L’Armand és un d’ells.
"Soc gai i em faig els tests d’ITS a CheckPoint [el centre comunitari de Barcelona especialitzat en ITS que té més usuaris de la Prep de tot Catalunya]. Allà em vaig interessar per com funcionava la Prep. Fa 10 dies em van dir que estan començant a prescriure-la a persones que la van demanar el febrer del 2023", explica. Mentrestant, evita tenir conductes de risc.
"Però el fet de prendre la Prep, almenys en el meu cas, no voldrà dir que tindré conductes de risc, sinó que és un plus de seguretat", assenyala. "La por de contagiar-nos del VIH sempre és present. És una malaltia molt estigmatitzadora", assegura.
"El VIH ha condicionat la manera en què ens relacionem els gais des dels anys 80. A Espanya el primer diagnòstic va ser el 1983 a Barcelona. Des d’aleshores la gent ha viscut la seva sexualitat amb por, tant si és sexe casual com si és en parella: les persones amb el VIH tenien pànic de contagiar les seves parelles", assenyala per la seva banda el psicòleg Gabriel J. Martín, especialitzat en psicologia afirmativa gai.
Sense por
Tot i que des del 2008 se sap que una persona indetectable pels antiretrovirals no és transmissible, ha sigut a partir de la Prep quan el col·lectiu s’ha començat a sentir "més protegit". "Molta gent ha descobert que es pot tenir relacions sexuals sense por, en què importa el gaudi, el conèixer l’altra persona i a un mateix", diu aquest psicòleg.
"És l’única eina que ha aconseguit de veritat que es redueixin les infeccions pel VIH [en l’àmbit del col·lectiu gai]. Jo he vist durant dècades persones amb la sexualitat totalment destruïda pel pànic a contagiar-se del VIH. Això es diu nosofòbia i ho pateix un percentatge gens petit d’homes homosexuals", afegeix aquest especialista.
Per a l’Armand, per exemple, accedir a la Prep (creu que en el seu cas, segons li han dit, en podrà disposar d’aquí uns sis mesos), suposarà "tranquil·litat i seguretat". "Jo vaig créixer amb por del VIH. Perdó: primer vaig créixer amb por de ser gai i tot el que això implica. I, des de petit, els discursos socials giren entorn de l’homosexualitat i les ITS. Els discursos que se senten en el dia a dia és que els maricons són uns promiscus. Quan algú verbalitza la seva sortida de l’armari, una de les preocupacions de la família és el sexe", explica aquest jove ciutadà veí de Badalona.
Aquestes preocupacions "estigmatitzen" i suposen un "pes" per a persones com ell, reconeix. "I inevitablement tenen unes conseqüències emocionals clares", reflexiona.
- La crisi de l'habitatge La Cerdanya esclata contra la pressió immobiliària més agressiva
- Denúncia contra Errejón El dur interrogatori del jutge Carretero a Elisa Mouliaá: «Diu que es va treure el membre viril. ¿Sap vostè per què?"
- L’ús de ‘bots’ va propulsar la cobertura de la propaganda russa sobre l’1-O
- tribunals Laporta es desmarca davant el jutge de l’acusació d’estafa i afirma que l’han implicat per «la seva notorietat»
- Mobilitat El tall d’Urgell per les obres d’FGC omple Rosselló de vehicles