El mur de l’ala conservadora
La disminució de les vocacions de sacerdots a Occident i l’envelliment del clergat encoratgen la rebel·lió de les dones. L’enfrontament és frontal amb els sectors més conservadors, reticents a l’obertura que propugna el Sínode.
La lluita del feminisme catòlic per intentar aconseguir més igualtat entre homes i dones a l’Església suscita des de fa ja anys ferotges posicionaments dels líders del sector conservador eclesial. Mai abans aquest xoc havia sigut tan evident. I mai abans la possibilitat concreta de canvis estructurals dins de la institució havia estat tan a l’abast. La principal dada que il·lustra aquest fenomen és que el paràgraf més divisiu del document final del Sínode d’octubre va ser el que afirma que "no hi ha motius que impedeixin a les dones assumir rols de lideratge" a la institució. Dels 350 participants, 97 no van recolzar aquesta idea.
Una vinyeta firmada pel dibuixant Agustín de la Torre també il·lustrava recentment quin és l’actual estat del xoc. S’hi veu un sacerdot encorbat que carrega a les espatlles un munt de relíquies i llibres antics i diu: "No podem deixar enrere la tradició i la història...". "Doncs és l’única manera de no enfonsar-nos", li respon una dona. Cristina Inogés, teòloga aragonesa, aprofundeix en aquest enfocament: "Necessitem un canvi de mentalitat també perquè la crisi dels abusos sexuals ens ha tret pràcticament tota credibilitat i rellevància social".
A Inogés, no obstant, també li sembla que es tracta d’un conflicte de caràcter generacional. "¿Qui frena? Qui pensa que podem continuar vivint en ple segle XXI amb una teologia del segle XVI [...]. Són dos models d’Església que és molt difícil que arribin a posar-se d’acord, també perquè hi ha persones de 80 o 85 anys que han viscut i s’han format d’una altra manera", assenyala. María Luisa Berzosa, religiosa de la congregació Filles de Jesús, comparteix aquesta visió. "Són diverses les causes de la invisibilitat femenina a l’Església. Hi ha una tradició fortament clerical, de molt temps enrere, que no és capaç de veure el canvi de la societat i de la dona en aquesta", afirma Berzosa.
Malgrat que el feminisme catòlic d’avui és en realitat molt divers –algunes creuen que el canvi passa per l’ordenació de dones o que se’ls permeti ser diaconesses, d’altres no–, un sentir compartit és, en qualsevol cas, que l’Església del papa Francesc els està donant una oportunitat per obtenir més reconeixement. El principal obstacle, diu la monja nicaragüenca Xiskya Valladares, són encara avui "certs sectors molt conservadors que tenen aquesta mentalitat masclista i clericalista. Entre d’altres hi ha bisbes, sacerdots i també laics".
Autorització per batejar
Notícies relacionadesPerò "no veig motius per al desànim [de les dones], al contrari. No oblidem que hi ha dos grups d’estudi encarregats pel Papa que continuen estudiant com donar més reconeixement i participació a la dona en la vida de l’Església [entre aquests, un que està analitzant la qüestió de les diaconesses]", afegeix Valladares, molt coneguda a les xarxes socials. Segons la suïssa Helena Jeppesen, delegada en l’últim Sínode, la revolució ja està en marxa. "Les teòlogues o catequistes ja tenen permès dirigir parròquies i poden rebre l’autorització del bisbe per batejar, predicar i assistir en casaments", afirma Jeppesen.
La disminució de les vocacions de sacerdots a Occident i l’envelliment del clergat donen ales a la rebel·lió femenina.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El líder islamista que va fer fugir el mandatari
- La nova vida dels rebels sirians
- El règim d’Assad cau després de 13 anys de guerra civil
- Alfonso Rueda: "Per Galícia, estic disposat a acords amb Pedro Sánchez"
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions