Antoni Hernández-Fernández: "El material digital no hauria de ser el centre de l’aprenentatge"
Antoni Hernández-Fernández, al campus de la UPC.
Els estudiants espanyols de 2n d’ESO aproven la competència digital i treuen una nota similar a la mitjana europea. Catalunya és l’autonomia que millor posició obté, 23 punts més que la mitjana espanyola. ¿Com interpreta aquestes dades?
D’entrada són positives, sens dubte. Però cal veure com s’ha fet l’avaluació i què s’està sacrificant. És a dir, què s’està deixant de fer per tenir una bona competència digital. En tot cas, els bons resultats en habilitats digitals no haurien de ser incompatibles amb els bons resultats en altres tipus de competències, com la matemàtica i la lingüística. Cal veure el temps que es dedica a l’aula a cadascuna d’aquestes àrees, i els resultats en totes.
¿Sospita que es dedica massa temps a treballar amb ordinadors a classe?
Hi ha una tendència amb la tecnologia a saltar-se el principi de prudència: ho hem vist amb la intel·ligència artificial. Abans d’adoptar una tecnologia, en qualsevol àmbit, ens hauríem d’assegurar que el seu ús no és perjudicial, per començar, i, després, que millora el que tenim. No obstant, la competència digital és una cosa àmplia. La digitalització del llibre de text, és a dir, passar del paper als ordinadors, s’ha fet bé en alguns casos. L’ordinador et permet activitats impossibles al paper. En altres casos, no s’ha implementat bé i s’ha renunciat a un altre tipus d’activitats, com el foment de la lectura. És bo promoure la competència digital, però sense renunciar a altres aspectes de l’aprenentatge. Les hores que passen els escolars davant la pantalla ja en són moltes, especialment fora de l’escola o l’institut. A l’aula, la pantalla hauria de complementar l’aprenentatge. Si la pantalla serveix exclusivament per passar un llibre a un PDF, la pantalla no està fent cap funció que no faci el paper. Ladislao Salmerón, investigador de la Universitat de València, ha estudiat molt sobre l’impacte de la lectura en pantalla i el seu paper en l’aprenentatge.
¿A quines conclusions ha arribat?
El paper s’ha demostrat lleugerament millor per a l’aprenentatge que la pantalla. Però les investigacions poden tenir certs biaixos. Les poblacions d’estudi han estat molts anys aprenent sobre paper. És normal que quan investigues una població que ha passat la seva escolarització en paper el resultat conclogui que el paper és lleugerament millor. Cal continuar investigant.
Això es produirà amb els adults. Però els nens han nascut amb dispositius.
No hi ha nadius digitals, és un mite. I a primària, en general, hi continua havent més paper. Les escoles s’estan digitalitzant, la pregunta és com ho estan fent. És bo reconèixer el rol vertebrador que té el llibre de text, que és un concepte molt ampli però que, en línies generals, podem resumir com a materials didàctics en paper amb complements digitals. El paper hauria de tenir certa preponderància a les escoles. Et permet remarcar i fer esquemes i t’introdueix en la lectura. El material digital és excel·lent i no s’hi ha de renunciar, però no hauria de ser el centre de l’aprenentatge, sinó complementari.
¿Ens concentrem millor en el paper?
Notícies relacionadesEls estudis del grup d’investigació del professor Salmerón mostren una millora en l’aprenentatge mitjançant el paper. El professor Gregorio Luri defensa, a més, que hi ha un moment clau, a 3r o 4t de primària, en què els nens i les nenes passen d’aprendre a llegir a aprendre llegint. Llavors, el llibre passa a ser fonamental. El digital és un món atractiu. Posem l’accent en els nens, però ¿què passa amb els adults? A mi les lectures saberudes també em costen més. Estem exposats a dispositius i tenim més capacitat de distracció, la xarxa social, un missatge, una foto... Parlem molt de l’atenció, però hi ha una manera molt tonta de mantenir-la: disminuir les distraccions.
¿Quina recomanació faria a les escoles?
Cal digitalitzar bé l’educació. Complementar totes les matèries amb aplicacions útils i contrastades, específiques per a cada matèria. I educar en els usos ètics de la tecnologia i disminuir les distraccions als dispositius. El Ministeri d’Educació va canviar el nom de l’assignatura de tecnologia a secundària i la va anomenar Tecnologia i Digitalització. Un maquillatge absurd per semblar més modern perquè, en realitat, la tecnologia ja inclou la digitalització. Digitalitzar no és canviar el nom a una matèria o posar ordinadors sense solta ni volta. Hauríem d’investigar si, per exemple, és millor ensenyar matemàtiques amb una aplicació o amb pissarra i guix.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Espanyol-Osasuna (14.00 hores) L’acomiadament més cruel de Chen
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Illa contraposa un "finançament solidari" a la "deslleialtat fiscal"
- Els barons del PP qualifiquen de "pedaç" la condonació
- No és país per a pactes
- En clau europea Pacte amb clarobscurs