"Si no ajudem, el poble s’enfonsa"

A pesar de la seva curta edat, l’Álvaro, l’Eric, l’Hugo i el Pablo, de Massanassa, col·laboren sense parar per ajudar a regenerar el seu poble, malgrat que han vist escenes molt dures que no oblidaran.

Diversos dies després que una riuada arrasés els seus carrers, les tones de fang continuen sent un obstacle. L’Eric i els seus amics en són conscients i per això no van dubtar des del primer minut a unir-se en les tasques de neteja, "perquè si no ho fem nosaltres ningú traurà tota la porqueria que hi ha al poble".

La seva innocència no els impedeix adonar-se que ha passat ja massa temps perquè no vingui ningú a ajudar. Almenys "ningú dels que hauria de venir, perquè de gent del carrer n’està venint molta", comenta L’Álvaro celebra l’arribada de reforços "perquè el primer dia només érem tres veïns netejant".

Els joves admeten tenir por "perquè vas caminant pel carrer i sembla la fi del món. Sembla la pel·lícula Lo imposible", fan broma. La quantitat de fang acumulat és de tal magnitud que els inquieta caure en una de les múltiples clavegueres que estan obertes per evacuar les tones de fang que encara s’acumulen pels carrers.

Els seus pares n’estan molt orgullosos: "Estan pencant com uns campions". Preguntats sobre si els menors han mostrat algun símptoma traumàtic, els progenitors destaquen que els seus fills estan espantats "perquè saben que estan robant a les cases". Els nanos confessen tenir por de trobar-se "algun mort". "L’altre dia n’hi havia un allà tirat", narren amb una cruesa colpidora.

" ¿Quan tornem a casa?"

El Javi té sis anys i és al Pavelló El Quint de Mislata mentre el seu pare ajuda a col·locar llits per a les persones que ho han perdut tot als pobles més afectats per la dana a l’Horta Sud i també per a qui hi va a ajudar d’altres parts d’Espanya.

El Javi diu que quan va començar a ploure molt "van suspendre el col·le perquè hi havia molts nens que no hi podien arribar per la pluja" i hi vol tornar a veure els amics. "Vull que deixi de ploure per estar amb la meva cosina i l’àvia, que ja no tenen casa perquè la pluja se la va menjar."

Els petits de les famílies de Catarroja majoritàriament però també d’Alfafar i altres municipis afectats que estan acollits al Pavelló El Quint de Mislata, coordinats per la Creu Roja, juguen amb algunes joguines que els han deixat els voluntaris.

Notícies relacionades

Tenir 13 anys i aparèixer (o no) en els rànquings de guapes de la teva classe: «Donen molta inseguretat, de vegades acabes plorant al lavabo»

Idoia Salazar, presideix l’Observatori de l’Impacte Social i Ètic de la Intel·ligència Artificial (OdiseIA): "Conviurem amb agents d’IA de tu a tu"

El Daniel i la Martina, d’11 i nou anys, són de Mislata i s’hi han acostat amb la mare a deixar llibres i joguines. "Volem que es diverteixin també", apunten. "Si els nens i nenes de les pluges ja no tenen joguines, els en podem donar alguns de nostres". Un joc de peces, un peluix o un petit tractor que transporta un nen de tres anys. Les pilotes són també un imprescindible, perquè a mig matí els voluntaris de la Creu Roja treuen els petits al parc.

"Mare, ¿quan tornem a casa? Vull la meva bici", assenyala el petit Pedro, nom fictici, a la seva mare. Vivien a Catarroja des de feia mesos i eren en un programa de protecció de víctimes de violència de gènere. La majoria de persones que dormen aquests dies a El Quint han perdut les poques coses que tenien i són, majoritàriament, migrants del Marroc, Hondures i Colòmbia.