CONTEXT
Coexistència i corresponsabilitat
Polítiques clares, diàleg i participació, i, sobretot, fets són bàsics per acompanyar els que reben les conseqüències del retorn del llop
E l retorn del llop a Catalunya planteja l’obertura d’un debat que té mil cares. L’espècie porta associada aquella càrrega ancestral pròpia d’espècies per les quals sempre hem sentit terror i fascinació a parts iguals. Cultura popular i toponímia encara estan plens de petits exemples d’aquesta relació. Però la seva extinció a Catalunya, fruit de la mà de l’home fa ja prop d’un segle, així com la gran quantitat de canvis socioeconòmics que s’han produït en aquestes últimes dècades, han fet que la societat es desvinculi completament de la seva presència.
És necessari que tothom tingui clar el que suposa el retorn d’aquesta espècie emblemàtica. Perquè el sector primari pugui coexistir amb el llop és necessària l’aplicació de mesures preventives. Una de les més eficaces, sobretot combinada amb les imprescindibles tanques electrificades, és la presència de gossos de protecció de ramats. Aquells gossos grans i, a certa distància, mansos, però que són el millor i més fidel defensor del seu ramat davant qualsevol percepció d’agressió o atac. Aquesta percepció d’agressió cap al ramat antigament era molt evident, ja que quan un depredador intentava atacar un ramat els gossos s’hi enfrontaven directament i obertament. Ara, en un país amb una altíssima taxa de gent que fa múltiples usos dels espais naturals i rurals, la situació passa a ser més complexa. No és cap notícia la mossegada d’un gos de protecció de ramats a una persona per haver travessat el ramat pel mig, o perquè s’hi ha acostat massa. L’equilibri en aquests espais és molt fràgil. I ràpidament es presta a la radicalització de discursos. En aquest cas, el més important és no caure en arguments simplistes, en baralles de bar del nosaltres contra els altres, i cal continuar implementant polítiques clares, decidides i valentes.
Notícies relacionadesLa incorporació del llop al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial ho va ser, i és hora de seguir aquesta línia. Basar les línies de treball en l’evidència científica, donar veu a tots de manera participativa, prendre les millors idees, treballar-les i traçar un camí clar. Parlem del llop, però és una cosa aplicable al dia a dia al veure com la humilitat desapareix del debat públic, gràcies a xarxes i mitjans, i impera la mediocritat bel·ligerant. Polítiques públiques clares, diàleg i participació, propostes i, sobretot, fets permetran acompanyar els sectors que reben les seves conseqüències directes, però també permetrà donar dades, científiques i contrastades, per combatre discursos romàntics o catastròfics. Així doncs, no deixem de parlar, debatre, oferir propostes ben fonamentades, escoltar, empatitzar i implementar accions per a la coexistència, consensuades, realistes i pràctiques.
Llarga vida a la coexistència i a la corresponsabilitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Informe de l’OCDE Espanya, entre els sis països on els fons de pensions es desinflen
- L’empresa de l’autocar sinistrat va fer fallida i l’amo anava per lliure
- Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- EIX EN TRANSFORMACIÓ Collboni fitxa Joan Oliveras com a president del consell per a la Rambla
- Ucraïna Rutte esquiva la petició d'empara de Zelenski a l'OTAN
- El conflicte del Pròxim Orient El paper de l'aigua en la pau
- mesures de l'executiu La Generalitat mobilitzarà més de 1.000 milions per impulsar els microxips
- Nou pol d’innovació Un mar de ‘start-ups’, innovació i tecnologia
- Mesures de l'Executiu Catalunya comptarà amb més jutges de reforç contra la multireincidència