"No sé quan em va començar a molestar, és insuportable"

"Tinc ganes que el meu germà se’n vagi de casa. Així estaré tranquil". El Pau, de 15 anys, està molt cansat de ser una diana per al Quim, de 19. Quan eren petits, s’avenien i tenien una relació carinyosa. Jugaven junts amb freqüència i el gran sempre li feia moixaines. Quan el Pau va deixar de ser un nen petit i va entrar en l’adolescència, tot va canviar. "Ara es passa molt amb mi. Cada vegada que surt de la seva habitació ve a la meva a molestar-me. M’interromp si estic estudiant i em toca les coses. Com que és més gran, no puc fer res. Si hi ha els meus pares, li claven la bronca, però si no, he d’esperar fins que es cansi perquè em deixi en pau", es lamenta.

El Pau explica que no té por del seu germà, però sí que reconeix que està "molt atabalat". El molesta profundament que entri a la seva habitació sense avisar –una cosa que no fan ni el seu pare ni la seva mare– i es dediqui a molestar-lo. Una altra cosa que no suporta és que agafi el comandament de la tele i canviï el que està veient sense demanar ni permís. El Nacho se sent incapaç de posar fre a l’actitud del seu germà.

La versió del germà és una altra. Per al Quim, el Pau és "un exagerat". "Es queixa molt perquè entro a la seva habitació, però sols ho faig per passar una estona amb ell i veure què fa", explica. El seu germà li respon: "Ja, però a tu ningú t’ho fa. Ningú entra a la teva habitació per tocar les teves coses". El Quim calla.

La ràbia de l’Alba

Igual com el Pau, l’Alba, de 13 anys, també es queixa del seu germà, cinc anys més gran que ella. "No sé quan va començar a molestar-me, però és insuportable", afirma. "Em molesta, em fa comentaris que no aguanto, em toca el nas, de vegades em dona petites empentes... ¿Com reacciono? Doncs sentint ràbia, fins i tot odi. Ell és més gran i molt més alt i fort que jo. Si m’hi torno, sempre acabo plorant jo", continua explicant.

Notícies relacionades

Es Im-Perfect i Manresa Il·lumina guanyen el Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial

L’èxit de les cases prefabricades a Espanya, més barates i llestes en la meitat de temps: «No donem l’abast amb la demanda»

L’Alba mai ha patit bullying ni al col·le ni a l’institut. El problema, més aviat, el té a casa. ¿El seu pare i la seva mare han mogut fitxa? Sí, però sense grans èxits. "Els meus pares mai han mirat cap a un altre costat i sempre han intervingut, però crec que, a la llarga, no l’han sabut parar. Sempre li diuen ‘para ja’, ‘adona’t que si molestessis d’aquesta manera un company a l’escola tindries problemes’, o ‘si fessis això a l’institut es diria bullying’. No obstant, mai han trobat la manera de solucionar, de veritat, el problema", explica. La mare de l’Alba amenaça el seu fill gran de treure-li el mòbil, però, a l’hora de la veritat, es queda en una simple amenaça i no la porta a terme.

Ni l’Alba ni el Pau són casos excepcionals. Ells, que parlen del tema amb les seves respectives colles, saben que n’hi ha molts més. "Al meu voltant veig més casos. De vegades són els germans petits els que molesten, però, normalment, els que fan la guitza de veritat són els grans, sobretot quan són petits. És com si els divertís fer sentir malament els més petits, com si se sentissin poderosos", assegura l’Alba. El seu germà, mentrestant, no hi dona crèdit. Li sembla tot una tremenda exageració.