Un ‘peatge’ perquè el corredor mediterrani sigui una realitat abans del 2030
El ministre Puente diu que des del 2018 s’han licitat contractes per 7.100 milions
Adif adapta les vies a l’ample estàndard amb la idea de potenciar el trànsit internacional de mercaderies i millorar la fiabilitat del transport de passatgers.
Les obres que tallen la connexió ferroviària entre Barcelona i Tarragona durant cinc mesos tenen com a epicentre el túnel de Roda de Berà, on es treballarà en l’adaptació a l’ample internacional de via, maniobra imprescindible perquè el corredor mediterrani pugui ser una realitat abans del 2030 si es compleix el calendari. Els trens no poden travessar la galeria mentre s’executa el projecte, així que les línies del sud es veuen obligades a modificar el seu traçat, cosa que generarà no poca afectació a la rutina de prop de 16.000 usuaris diaris. El principal beneficiat d’aquesta operació seran les mercaderies que tinguin per objectiu Europa. Però també hi haurà millores en el transport de viatgers, amb una infraestructura més fiable que redueixi les incidències i permeti augmentar la freqüència de pas, i per tant, desplegar més trens.
Canviar a l’ample internacional de via requereix, per entendre el context, parlar del segle XIX. Breument, promès. El 1844, el Govern va aprovar un decret (el conegut com a Informe Subercase), que marcava, per al territori nacional, un ample diferent del de la resta del continent: sis peus castellans, o el que és el mateix, 1.668 mil·límetres de separació entre les cares internes dels raïls, 233 mil·límetres més que els nostres veïns. Així, si un tren vol sortir de la xarxa ferroviària estatal, ha d’incorporar un eix mixt, capaç de circular en els dos sistemes. És el que fa, per exemple, l’Euromed a l’altura de l’aeroport de Reus, a la Boella, en una maniobra d’uns minuts en què el comboi no arriba a aturar-se del tot. Sense aquest element, seria necessària més de mitja hora per aixecar el tren i calçar-li unes noves sabatilles.
Notícies relacionadesPer això el corredor mediterrani, per, a més, trencar amb l’estructura radial ferroviària que ha regit a Espanya durant tantes dècades, necessita vies d’ample estàndard. I això és, precisament, el que s’ha de fer al túnel de Roda de Berà i al seu entorn. De manera que els contenidors puguin sortir d’Algesires, passar per Múrcia, València, Castelló, Tarragona, Barcelona i Girona per després arribar a Lió, Milà, Zagreb o Budapest.
Des del juny del 2018, s’han licitat obres per valor de 7.100 milions d’euros i s’han adjudicat contractes per 5.300 milions, segons el ministre de Transports, Óscar Puente.
- La transformació de la ciutat La plaça de les Glòries entra en la recta final de la seva metamorfosi
- Ciclisme Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer
- El repte de la dependència Les filles carreguen més amb la cura dels avis
- FENOMEN LITERARI Enganxades a la literatura romàntica
- Crònica rosa Sexe, mentides i cintes de vídeo (a l’espanyola)
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Benestar a les empreses Lideratge, la clau de la salut mental a la feina
- Multimèdia | Guerra a Israel i Gaza: així evoluciona el conflicte
- 1,5 petabytes per emetre la Copa Amèrica de vela
- Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial. El procés La sostenibilitat, en l’adn de les empreses