Les begudes alcohòliques són nocives en l’embaràs, fins i tot les 0,0

L’alcohol és l’únic causant del trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF), que agrupa un ampli rang d’anomalies físiques, mentals, conductuals i cognitives permanents en el nadó, independentment de la beguda, ja que totes són "igualment nocives", fins i tot les cerveses sense i les 0,0.

Notícies relacionades

Una passatgera de l’avió de Turkish Airlines aterrat al Prat va alertar d’un missatge que explotaria una bomba

L’Església catalana cedirà immobles a la Generalitat perquè els destini a vivendes socials

Per això, i amb motiu del Dia Mundial del TEAF, el Ministeri de Sanitat va recomanar ahir no consumir aquesta substància durant l’embaràs, ja que travessa amb gran rapidesa la placenta, i deixa el fetus exposat a les mateixes concentracions o fins i tot superiors que les de la gestant, cosa que li genera malformacions i danys permanents. L’única causa del TEAF és el consum d’alcohol durant l’embaràs, en qualsevol moment de la gestació, fins i tot abans de la concepció. Segons Sanitat, algunes investigacions apunten que entre un 40% i un 60% de les dones beuen en aquesta etapa. Tots els tipus de begudes alcohòliques són "igualment nocives", també el vi i la cervesa, inclosa la sense, que conté una quantitat menor a l’1 per 100 en volum, i la 0,0 que, tot i que no està definida en la legislació, s’entén que no hauria de contenir res, si bé podria tenir fins a un 0,04% perquè els processos d’extracció no són perfectes.

Els TEAF, que són 100% prevenibles evitant la ingesta d’alcohol, inclouen un ampli ventall d’anomalies que són de difícil diagnòstic; poden ser des de lleus fins a greus i perduren tota la vida, i tenen repercussions físiques, del comportament i intel·lectuals. La síndrome alcohòlica fetal (SAF) n’és la manifestació més extrema. La seva prevalença no ha sigut establerta de manera definitiva, tot i que estudis basats en avaluacions clíniques completes en països similars a Espanya revelen xifres d’entre el 4% i el 7%. Aquesta prevalença és més acusada en nens adoptats en països d’Europa de l’Est, que pot arribar al 50%.