"Més forts i més feliços"

Un entrenament que, d’entrada, redueix un 17% el temps d’hospitalització dels menors. Però a més els empodera, accentua Llorente des del mateix gran hospital madrileny. "És sorprenent, de veritat. Ha superat totes les meves expectatives. Parlem d’uns 70 nens i adolescents, alguns acabats de diagnosticar. En aquest temps, hem vist com millora la seva força, tenen menys fatiga o efectes secundaris per la químio", explica la fisioterapeuta sobre un servei impulsat per la Fundació Unoentrecienmil, que promou projectes d’investigació per a la curació de la leucèmia. Un model que als investigadors els agradaria que es repliqui a la resta de les comunitats autònomes.

La idea va començar a desenvolupar-se en la pandèmia i està basada en els resultats d’un treball científic que va impulsar Unoentrecienmil el 2018. El que els mèdics i investigadors volien veure era els efectes de l’entrenament en els petits pacients oncològics. Les dades empíriques que van obtenir van determinar que: té efecte cardioprotector; millora la força muscular, la capacitat funcional i la cardiorespiratòria; afavoreix la resposta immune davant el tumor; s’atenuen els efectes secundaris de la químio; i augmenta l’autoestima i la qualitat de vida.

Excel·lents resultats

Ara, després d’un any amb el projecte en marxa, els resultats, diuen des de l’entitat, no poden ser millors. El programa consisteix en el fet que, tant als pacients d’estudi com a aquells que ja es troben en tractament (pacients d’assistència clínica), se’ls realitza una sèrie d’avaluacions prèvies per planificar l’entrenament de manera individualitzada, adaptant-se a les condicions especials de cada un.

A l’Acceleradora els nens s’entrenen almenys uns tres cops per setmana, en sessions d’entre 20 i 60 minuts, tant a la zona d’exercici dissenyada a La Paz, a l’habitació o online, segons el seu estat, necessitats i el que ells prefereixin. Cada entrenament es divideix en tres fases: un escalfament inicial, que busca l’activació muscular i la mobilitat i preveu lesions; una part principal, en la qual es treballa, d’una banda, la força orientada a disminuir la debilitat provocada pel tractament i la falta de mobilitat; i d’una altra, la musculatura respiratòria i la resistència per millorar la capacitat cardiorespiratòria i reduir la fatiga.

Notícies relacionades

Protesta del camp contra el Mercosur: agricultors catalans tallen de matinada l’AP-7 i l’N-II a Pontós i francesos es planten davant la torre Eiffel

Francisco Esteban Bara: "Hi ha professors universitaris que fa 19 anys que repeteixen la mateixa classe"

La part final és la tornada a la calma, en la qual es duen a terme exercicis de baixa intensitat, de relaxació i estiraments, per evitar lesions i no acabar la sessió de forma agitada. "Són els oncòlegs els que prescriuen l’exercici i, des del principi del tractament. És important saber que no és un extra, un "jugarem. Està prescrit", incideix Rocío Llorente.

A Llorente i les seves companyes els toca, després, adaptar el tractament a les funcions de cada nen. Depèn de si en aquell moment el nen rep químio; si l’han operat, o si està baix de valors. "Potser avui s’entrena d’una manera formidable i pot baixar al gimnàs de l’Acceleradora, però potser demà he d’anar jo a la seva habitació i entrenar-me 15 minuts. Doncs benvinguts aquells 15 minuts en els quals no està ajagut al llit i aconseguim entrenar", assenyala la fisioterapeuta.