El TS imposa el cognom del pare tot i que la dona negui el vincle

¿Pot utilitzar-se l’ús del segon cognom de la mare per mirar d’esborrar qualsevol vinculació amb el pare, a qui fins i tot s’amaga el naixement del seu nadó? El Tribunal Suprem (TS) ha resolt un cas en què una mare va inscriure la seva filla utilitzant com a principal el segon dels seus cognoms per evitar qualsevol possible relació amb la seva exparella, després de mantenir una relació breu durant la qual es va quedar embarassada i que volia trencar per complet. L’alt tribunal rebutja que pugui adoptar-se aquesta decisió al·legant l’interès superior d’un menor.

Notícies relacionades

Elena Ibáñez, biòloga cel·lular: "Hi ha estudis que han detectat microplàstics en el semen i en els ovaris"

Trump utilitza la missió Artemis 2 per llançar un al·legat polític: "Als EUA tenim moltes coses de les quals estar orgullosos últimament"

La Sala Civil del Tribunal Suprem va rebutjar en sentència el 27 de juny passat el recurs d’una dona que pretenia que la seva filla portés com a primer el segon dels seus cognoms, després de perdre el litigi que li va posar la seva exparella perquè es reconegués la paternitat de la filla de tots dos. La parella va durar amb prou feines uns quants mesos i, tot i que el pare coneixia l’embaràs, les relacions es van tallar totalment –la dona va impedir qualsevol comunicació bloquejant-lo a WhatsApp–, i li va ser ocultat el naixement i inscripció del nadó al Registre. En aquest cas, l’interès del menor no té res a veure amb les intencions de la mare, segons la sentència, que ordena posar com a primer cognom el del pare, seguit del primer de la mare.

El litigi el va iniciar el pare davant un jutjat civil de Madrid sol·licitant que es reconegués la seva paternitat, una cosa que no havia pogut fer en el moment del naixement al ser-li ocultat. El Jutjat de Primera Instància número 48 de Madrid li va donar la raó i va obligar a canviar en el Registre els cognoms de la nena, havent de posar-se primer el del pare, seguit pel del primer de la mare. La dona va recórrer en apel·lació i va acabar arribant al Tribunal Suprem, tot i que cap instància judicial li ha donat la raó.