"¿Com l’havien de denunciar si era un comissari?"

1. Sense precedents

Des que hi ha estadístiques a Espanya, no hi ha precedents d’un doble crim masclista el mateix dia. Miguel Lorente, forense i exdelegat del Govern contra la violència masclista, recorda que, el 2001, un home va matar la seva parella a Salamanca. Nou anys abans, l’agressor havia assassinat també una altra parella anterior, crim que va ser castigat amb pena de presó.

2. Poder i control

"A mi no m’ha sorprès que es tractés d’un alt càrrec policial. Conec moltíssimes dones policia que han sigut agredides sexualment pels seus companys", afirma Violeta García, psicòloga especialista en violències i membre d’AADAS (Associació Assistència Dones Agredides Sexualment). "Estem parlant d’una professió amb molt masclisme en el seu interior".

Totalment d’acord es mostra Gemma Altell, psicòloga especialitzada en violències i codirectora de la consultora de gènere G-360. "L’agressor no havia sigut un agent qualsevol, sinó algú amb càrrec. Un senyor de pell blanca i que gaudeix de reconeixement social. Una persona que ha acumulat molt poder i no tolera un no", conclou l’experta, que demana fer investigacions sobre el nombre d’assassinats masclistes que cometen membres de les forces i cossos de seguretat.

"Hi ha maltractadors en totes les professions, però certs entorns, com el policial, estan molt masculinitzats. En aquests àmbits, els homes estan acostumats a gestionar el poder", conclou Alba Alfageme, psicòloga especialista en violència masclista i professora de la Universitat de Girona.

3. Sense denúncies prèvies

Fiscal especialitzada en violència de gènere, Susana Gisbert corrobora que per a la Pilar i la Maria Àngels devia ser impensable iniciar el tràmit. "¿Com havien de denunciar Fortuny? Devien estar convençudes que ningú les creuria". "¿Qui les hauria cregut a elles si ell era un comissari?", insisteix la professora Alfageme.

4. Possessió d’armes

"Conec molts policies entregats que han salvat la vida de moltes dones. Però [Juan Fortuny] no és l’únic agent maltractador que també conec. És més, algun va utilitzar la seva arma reglamentària per cometre el crim", remarca la fiscal Gisbert. Ell no va utilitzar la seva arma reglamentària, però, sí, una pistola de la seva propietat, un altre factor de risc en les violències masclistes. "Seria bo que, a més de tests psicotècnics, els propietaris d’armes fossin examinats pel que fa a masclisme i creences sobre la dona", afegeix Altell.

Notícies relacionades

«La intel·ligència artificial inocula feixisme a la sang de la humanitat»

La defensa de Laiglesia demana més temps per presentar els escrits en el cas Jubany a l'espera d'un contrainforme d'ADN

5. Un possible detonant

El forense Lorente recorda que, en les violències masclistes, un factor de risc és la pèrdua de control de l’home. En aquest cas, un detonant va poder ser l’anunci de la Pilar, la seva parella, que no volia continuar la relació. "Els agressors senten pèrdua de control perquè pensen que la dona és la seva propietat. Un crim no és un impuls, un pensament al qual l’agressor pega voltes durant molt temps, un bucle mental. No veuen més opcions", destaca Alfageme.