Un dispositiu cerebral permet a un pacient amb ELA tornar a ‘parlar’

Amb tan sols 45 anys, Casey Harell vivia postrat en una cadira de rodes, sense gairebé capacitat de moviment i amb enormes dificultat per parlar. L’avanç de la seva esclerosi lateral amiotròfica (més coneguda com a ELA, la malaltia que també va patir el físic Stephen Hawking i que té l’exporter del Barça Juan Carlos Unzué) no només l’havia deixat sense força en braços i cames sinó que, a més, li havia tret la possibilitat de comunicar-se amb amics i familiars.
Però l’any passat alguna cosa va canviar. Harrell es va oferir com a voluntari per a un assaig clínic per provar un nou dispositiu que connecta cervell i ordinador. Ara, segons relaten els responsables d’aquest projecte, l’home ha recuperat la capacitat de comunicar-se. "La primera vegada que ho va aconseguir vam plorar tots d’al·lèrgia", afirma Serguei Stavisky, un dels líders d’aquest projecte. L’assaig clínic, batejat com a BrainGate, es va posar en marxa l’estiu passat. Va ser llavors quan Harrell es va sotmetre a una operació cerebral en la qual li van instal·lar 256 elèctrodes a la regió exacta del cervell on s’origina i articula la capacitat de la parla. Poc després van començar les proves per connectar el seu cervell a un ordinador.
Segons relaten els responsables d’aquest estudi, l’objectiu era que la màquina pogués llegir l’activitat cerebral de Harrell, traduir-la a l’instant i pronunciar totes les paraules que estava pensant. Per a això, fins i tot es va crear un model de veu que sonava exactament com la del pacient abans de quedar paralitzat per la malaltia.
En la primera prova amb aquest dispositiu es va trigar una mitja hora a aconseguir que aquest pacient pogués comunicar unes 50 paraules amb un 99,6% de precisió. "Va ser un moment molt emocionant. La primera vegada que vam veure les paraules aparèixer en pantalla tots vam plorar", manifesta Stavisky. Quan semblava que l’èxit no podia avançar més la segona prova amb aquest dispositiu va aconseguir resultats encara més excepcionals.
Prova exitosa
La màquina va aconseguir desxifrar més de 125.000 paraules amb una precisió de més del 97%. "Es tracta de la prova més exitosa fins ara d’aquest tipus de tecnologies", assenyala, del tot entusiasmat, David Bradman, neurocirurgià de la Universitat de Califòrnia i autor d’aquest treball.
Notícies relacionadesEls últims anys han sortit diversos projectes en què s’intenta connectar el cervell de pacients amb paràlisi a ordinadors perquè, per exemple, recuperin part del moviment o la capacitat de parla.
El laboratori de Gregoire Coutine, a Suïssa, ja ha aconseguit alguns avenços molt significatius en aquesta àrea, fins i tot que pacients que es trobaven completament immobilitzats poguessin tornar a caminar. En la mateixa línia també està treballant Neuralink, d’Elon Musk, que afirma que està realitzant els seus primers estudis en pacients. Però malgrat tots aquests treballs, fins ara gairebé no hi ha hagut avenços que permetin recuperar una cosa tan humana com és la capacitat de la parla.
- CAS SANTOS CERDÁN-ÁBALOS Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- Tensió als Estats Units "Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit
- Tensió als Estats Units Els EUA surten al carrer de forma multitudinària en protesta per Trump
- Metamorfosi demogràfica Un terç de l’Eixample és estranger
- Tempesta judicial i política La caiguda de Cerdán impulsa en el PSOE avançar les generals
- Defunció Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada
- Acte del PP Feijóo demanarà la compareixença de Sánchez al Congrés perquè es «retratin» els seus aliats: «Si el segueixen recolzant, seran els seus encobridors»
- L’hora més crítica Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán
- Les gravacions del cas Koldo Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid
- Augmenten les probabilitats que un asteroide impacti contra la Lluna el 2032