Descobert l’‘interruptor biològic’ de les ganes de practicar esport

A diferència del que passa amb l’instint de menjar o de beure, les ganes de fer esport no són un sentiment universal sinó que varien molt de persona a persona i, a més, no depenen només de la "força de voluntat" de cadascú. Fa dècades que la comunitat científica estudia com diferents factors socials, educatius i fins i tot culturals influeixen en la predisposició de diferents individus a fer exercici. Ara, segons anuncia la revista Science Advances un equip d’investigadors espanyols podria haver trobat una possible explicació biològica a aquest fenomen: una espècie d’interruptor que regula el desig de fer esport i que no totes les persones tenen per igual.

La recerca, liderada pel Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), s’ha centrat, d’una banda, en l’estudi d’animals de laboratori i, d’altra banda, en el seguiment de voluntaris entre els quals es va incloure des de persones molt actives fins a pacients amb obesitat que no solien fer gaire exercici.

En els dos casos, els investigadors van prendre mostres dels subjectes abans i després de fer exercici i van realitzar una minuciosa anàlisi per entendre els processos moleculars que s’activaven en cada cas. Segons expliquen els responsables d’aquest treball, en els dos casos es va observar que l’activació dels músculs provoca l’encesa de fins a tres interruptors biològics que regulen el desig de fer esport.

Aquests interruptors biològics serien tres proteïnes: dues que es produeixen als músculs (p38α i p38γ) i una que té un efecte directe sobre el cervell (IL-15). Les anàlisis revelen que quan un múscul es posa en moviment i realitza, per exemple, contraccions repetides i intenses aquestes proteïnes s’activen i envien un senyal al cervell per impulsar encara més les ganes de fer exercici. Concretament, s’ha vist que aquestes proteïnes es comuniquen de forma directa amb la part de l’escorça cerebral que controla el moviment (còrtex motor) i estimula tots els circuits cerebrals necessaris per mantenir-se actius.

Tot aquest procés funciona com una seqüència perfectament coordinada en la qual cada interruptor activa el següent fins a arribar al cervell. "En aquest estudi revelem que l’activació de p38γmuscular induïda per l’exercici porta a la producció d’IL-15, que posteriorment augmenta l’activitat física espontània", afirma l’equip liderat per la investigadora Guadalupe Sabio, cap del Grup d’interacció entre òrgans en les malalties metabòliques del CNIO. "El treball també mostra que aquestes proteïnes es regulen entre si per evitar que el desig d’exercitar-se acabi perjudicant l’organisme", afegeixen els responsables d’aquesta investigació. Segons revela aquest estudi, ni totes les persones tenen el mateix nombre d’interruptors ni en totes funcionen per igual.

Marge per activar-se

Les anàlisis indiquen que, per exemple, les persones amb obesitat tenen menys nivell en sang de les proteïnes que inciten a fer esport i, per tant, es creu que el seu cervell també té menys incentius per realitzar activitat física. En aquest sentit, aquestes persones ho podrien tenir més complicat tant per trobar la motivació per començar a fer exercici com per mantenir-se constants.

La bona notícia, afirma Sabio, és que hi ha marge per activar aquests interruptors de l’esport. D’una banda, el seu equip es disposa a estudiar com diferents tipus d’exercici (ja siguin pesos, córrer o apuntar-se a una activitat com el crossfit) poden estimular l’activació d’aquests circuits que animen a moure’s més. D’altra banda, els científics no descarten plantejar fins i tot la creació d’un fàrmac derivat d’aquestes proteïnes per a les persones que no les tenen. "En els dos casos, aquests treballs podrien tenir una rellevància clínica important ja que ajudarien a promoure l’exercici de forma eficient", afirmen els experts.

Notícies relacionades

La ‘manada de Castelldefels’ reconeix la violació de tres noies i aconsegueixen una important rebaixa de la condemna

Pla per remuntar la comprensió lectora: un currículum a infantil més ambiciós i detecció primerenca de dificultats

No és la primera vegada ni segurament l’última que un estudi assenyala el paper de diferents factors biològics en les ganes de fer exercici de cada individu. Hi ha treballs que, per exemple, indiquen que l’impuls per fer esport té un component genètic molt important i que explicaria, per exemple, per què hi ha persones amb una predisposició innata al moviment i d’altres que no tant.

També hi ha investigacions que mostren com la mateixa estructura del cervell (concretament, la funció de certes àrees relacionades amb el sistema de recompenses) influeix de forma clara en l’instint esportiu de cada persona. Fins i tot hi ha investigacions que indaguen en la manera com els nivells hormonals de cada persona influeixen en aquests processos..