Adopta un moll

Som a la llotja del Campello (Alacant), una de les 11 que estan repartides per aquesta província i que obre les seves subhastes al públic, no només als professionals. És una llotja petita en comparació amb la potent Santa Pola. Les dues tot just constitueixen dues gotes en el Mediterrani al costat de les seves homòlogues de la Corunya, Vigo, Barcelona, Cadis i fins i tot Madrid, que es nodreix de totes aquestes fins a conformar un dels mercats majoristes de secà més grans d’Europa.

Però aquest singular almodí mariner que amb prou feines té 200 metres quadrats no està pensat per als majoristes. Pocs són els hotelers i cap peixater (o pescater, en la seva accepció valenciana) que es deixen caure per aquesta llotja marina. La gradual minoració de l’armada local, que va viure temps de glòria a principis de la dècada del 1970 –fins a 200 vaixells de pesca asseguren els del lloc que va arribar a comptar la confraria–, ha reduït la flota a set. El discret de les captures i l’alta temperatura del mar, que ha arribat a registres històrics, de fins a 30 graus –els pescadors del Mediterrani coneixen bé els efectes de la crisi climàtica–, han rebaixat el nombre de quilos a subhasta, tot i que no ha aconseguit intimidar l’ànim de les més de cent persones que s’amunteguen a la llotja a la recerca de gangues.

El dia anterior, la subhasta va reunir gairebé 200 persones, la majoria d’elles de vacances. Vicente Baeza, el subhastador, funciona com un speaker que aconsegueix hipnotitzar el públic al llarg de tot el procés amb una verbositat que atrapa l’audiència. 34 anys porta en la confraria i tot just sis mesos venent a la llotja el peix que arriba al moll. S’ajusta el micròfon i ja res el deté durant una hora: "A alguns ja els conec, d’altres segur que estan de vacances. Que aixequin la mà els que estiguin de vacances. Aquí ve Puigdemont i ningú se n’assabenta. Va venir ahir a comprar llucet", fa broma l’endemà que l’expresident de la Generalitat de Catalunya comparegués públicament a Barcelona, per desaparèixer tot seguit. Será porque siempre he estado yo/ del lado del pescado que/ nunca había pensado que el pescado/ fuera a estar del otro lado (Juan Perro, Charla del pescado, 2000).

El tremall i el palangre

La facècia ha transcendit entre els assistents i acaba per atrapar l’atenció dels compradors, repartits al voltant d’una llarga taula on s’exposa el gènere del dia. Cada matinada, la flota d’aquesta localitat que va canviar la base del seu peibé i fa dècades viu del turisme i el sector immobiliari, surt a la mar i torna a punta de dia. O al migdia, segons es doni la feina. Practiquen el tremall (el mètode tradicional de xarxes) i el palangre.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

A diferència del mercat de l’art, per exemple, la subhasta de peix fixa un preu de sortida que va de més a menys fins que el comprador interessat aixeca la mà i atura el procés. El subhastador presenta la primera oferta: "Quatre quaranta, trenta, vint, deu. ¡Quatre euros! ¿Algú la vol?", ofereix la primera safata per sobre del preu estimat per l’armador, que ha fixat prèviament un mínim. Totes les ofertes per sota d’aquest mínim es desestimen.

A petites localitats com el Campello, les subhastes han passat a ser un reclam turístic amb suport econòmic dels governs local i autonòmic, tot i que també una oportunitat d’estalvi. Aquí es ven al pes. Un matrimoni que acudeix amb el seu fill petit, endormiscat en un cotxet que acumula tovalloles, cubs i pales, abandona la llotja amb una bona provisió per a la setmana i entre tres i quatre euros menys per quilo respecte al preu ofert al supermercat. En menys d’una hora, la subhasta es dona per acabada i amb prou feines queda sobre la taula una safata de molls, a l’espera d’adopció. Avui Puigdemont no ha aparegut.