La calor extrema ‘fon’ diverses regions del cervell

Espanya s’aproxima a la quarta onada de calor de l’estiu. De nou, dies amb termòmetres rondant els 40º i nits tropicals per sobre dels 20 graus a gairebé tot Espanya, que ens deixen esgotats, mig atordits i amb la capacitat de resposta a mig gas, encara que estiguem de vacances. El motiu és que la calor extrema afecta diverses regions del nostre cervell, segons han evidenciat diversos estudis científics.

Per exemple, una investigació realitzada a Boston, el 2016, va concloure que els universitaris que dormien en habitacions sense aire condicionat durant una onada de calor que va deixar temperatures mínimes superiors a 26 graus van obtenir resultats significativament pitjors en els exàmens d’aquells dies que els que descansaven amb un sistema de refrigeració i el seu temps de reacció era un 13% més lent.

Risc d’infart

Les altes temperatures poden afectar el nostre organisme, provocar cops de calor, augmentar el risc d’infart i produir descompensacions en els malalts crònics, però també afecten el cervell, sobretot les tasques executives, els ritmes biològics, la regulació de les hormones o el sistema immune, amb diverses conseqüències. "De totes les estructures, la que en surt més malparada a nivell cerebral és l’escorça prefrontal dorsolateral", assenyala Diego Redolar, expert en neurociència, psicobiologia i docent de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La zona del cervell al·ludida permet l’execució de plans d’acció i la memòria de treball necessària per al processament cognitiu és, per tant, el motor de les funcions executives.

Però diversos estudis científics indiquen que la calor disminueix la seva activació i fa que treballi per sota del ritme normal, fet que minva la nostra capacitat d’atenció, de raonament, dificulta la presa de decisions, afecta la memòria a curt termini i ens torna més irritables i menys capaços de controlar els impulsos.

Al seu torn, les temperatures extremes afecten l’hipotàlem, que és una estructura cerebral important que s’encarrega, entre altres coses, de regular la temperatura del cos i mantenir-la, de manera constant, a prop dels 37 graus. Però si l’hipotàlem ha de fer un sobre esforç per mantenir la temperatura normal, deixa en un segon pla altres funcions com ara l’atenció i els impulsos del sistema nerviós s’alenteixen, cosa que afecta, de nou, la nostra capacitat de resposta i ens fa estar més cansats, confusos i irritables.

El son

A més, l’hipotàlem s’encarrega dels cicles del son i vetlla i ho fa guiat per la temperatura i la llum. Però les nits tòrrides confonen aquesta zona del cervell, fet que dificulta el descans. Ens costa més agafar el son, es dorm menys hores i aquestes són menys reparadores.

El problema és que el son profund és l’encarregat de netejar els productes metabòlics residuals del cervell, que són "tòxics", segons Redolar. Però si el son profund es veu alterat durant un període de temps llarg, s’incrementa el risc de patir malalties neurodegeneratives, perquè afecta el sistema nerviós. "Una sola onada de calor no farà que tinguem més risc de patir Alzheimer, però sí que farà que no tinguem un bon funcionament cerebral i el risc augmenta com més temps d’exposició", explica. A més, no dormir prou provoca esgotament, fatiga mental, menys motivació, afecta també la memòria, la presa de decisions, minva l’atenció, etcètera. "És un procés que es retroalimenta. La calor durant el dia, intens i prolongat, provoca que l’escorça prefrontal dorsolateral funcioni per sota del ritme habitual, i no descansar bé a la nit també afecta les tasques executives", diu Redolar.

Inflamació

Així mateix, amb les temperatures extremes les proteïnes es desnaturalitzen, perden la seva estructura i "es fonen", cosa que afecta les nostres neurones, segons José Ángel Morales, doctor en Neurobiologia i investigador del Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat Complutense. Aquest procés desencadena una resposta inflamatòria que modifica l’homeòstasi, és a dir, l’equilibri del teixit nerviós. "En concret, hi ha un tipus específic de neurones especialment sensible al dany, les cèl·lules de Purkinje. Es troben al cerebel, i són responsables de la funció motriu. D’aquí que un dels símptomes característics d’un cop de calor sigui la debilitat motriu amb afectació greu de la coordinació i l’equilibri", indica l’especialista.

Els cops de calor es produeixen quan el cos arriba i es manté a 40 graus o més i poden provocar la mort. Segons l’Institut de Salut Carles III, fins a 771 defuncions podrien haver-se registrat només el passat mes de juliol a causa de l’excés de calor.

La fatiga muscular

Notícies relacionades

¿Els infants han de menjar carn vermella?

Els rapanuís van arribar a Amèrica abans que Colom

A aquest greu problema cal afegir-hi la possible deshidratació, que causa contracció en el teixit cerebral, i afecta la resposta a una activitat intel·lectual. Quan el cos no està prou hidratat, es poden produir fallades en la memòria i la concentració o fatiga muscular.

D’altra banda, el funcionament incorrecte de l’hipotàlem afecta les hormones, sobretot al nivell de cortisol, que té relació amb multitud de funcions i teixits del cos i és conegut, sobretot, perquè ajuda l’organisme a respondre a les amenaces, de manera que se la coneix com l’hormona de l’estrès. Finalment, no dormir prou hores i amb un son profund altera la comunicació que l’hipotàlem realitza amb el sistema immune, però encara no se sap si aquesta incidència problema provoca que baixin les defenses i tinguem més malalties. "Els estudis encara no són concloents", indica Redolar.