Espanya arriba als 48,7 milions d’habitants per la immigració

La població resident a Espanya continua creixent sense fre. En tot just dos anys, ha augmentat en un milió de persones, al passar d’uns 47,7 milions a 48,7 milions, marcant un nou rècord. En concret, l’Estadística Contínua de Població, que ha publicat aquest dimecres l’Institut Nacional d’Estadística (INE), precisa que amb dades a 1 de juliol vivien a Espanya 48.797.875 habitants, després d’augmentar en 67.367 persones el segon trimestre de 2024. Es tracta de l’augment més petit de població des de l’últim trimestre del 2021, però tot i així ha catapultat a la població resident a Espanya al valor més alt de la sèrie històrica. D’aquests, a Catalunya, a data de maig, hi vivien 8.016.606 habitants, un 1,5% més que en la mateixa data de l’any anterior.

El creixement poblacional es ve produint, de manera ininterrompuda, des de l’1 d’octubrel de 2021, dura, per tant, ja gairebé tres anys, i en termes anuals, l’últim any, ha sigut de 415.369 persones, des de l’1 de juliol del 2023.

A causa que les dones espanyoles cada vegada tenen menys fills i més tard, l’augment de la població resident es deu a l’arribada de persones nascudes a l’estranger. Així, el nombre d’estrangers va augmentar en 45.128 persones durant el segon trimestre de l’any, fins a 6.632.064, mentre que la població de nacionalitat espanyola va augmentar en 22.239 persones, tenint en compte els processos d’adquisició de nacionalitat.

Si només es té en compte el país de naixement, el nombre d’espanyols va caure un 0,05%, cosa que suposa 21.680 persones, mentre que la població nascuda a l’estranger va augmentar un 1%, fins arribar a les 89.047 persones. Això eleva el percentatge de persones nascudes a l’estranger al 18% dels habitants d’Espanya.

Els principals països de procedència d’immigrants durant el segon trimestre van ser Colòmbia (amb 36.900 arribades a Espanya), el Marroc (amb 25.100) i Veneçuela (amb 21.400). I al costat contrari, les nacionalitats més nombroses dels emigrants van ser l’espanyola (amb 11.100 sortides), la marroquina (11.000) i la colombiana (8.700).

Notícies relacionades

Francisco Castaño, educador: «A l’estiu comprem la pau i cedim amb els nostres fills, però arriba el setembre i tenim un problema»

Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: «Estem convençuts que el TC donarà validesa al model lingüístic de l’escola catalana»

L’Estadística Contínua de Població assenyala que els habitants van créixer a totes les comunitats autònomes, a excepció de Castella i Lleó, Andalusia i Extremadura. Els increments més destacats es van produir a la Comunitat de Madrid (un 0,33% més), la Comunitat Valenciana (0,28%) i les Illes Balears (0,28%).

Finalment, el cens reflecteix que el nombre de llars es va situar en 19.370.408 a 1 de juliol del 2024, amb un augment de 23.731 durant el segon trimestre del 2024.