Un exalcalde de l’Alt Penedès s’enfronta a tres anys de presó

Les pudors que emanen d’un magatzem femer d’una explotació ramadera no són gens agradables i menys encara si es descobreix que l’alcaldia havia modificat el pla urbanístic del municipi on es troba per legalitzar la instal·lació i així poder evitar les sentències en contra per no complir la distància amb les vivendes.

Aquesta és la tesi que defensa la Fiscalia de Barcelona al sol·licitar dos anys i nou mesos de presó, multa de 5.400 euros i inhabilitació durant vuit anys per al que entre el 1995 i el 2015 va ser alcalde de Castellví de la Marca (Alt Penedès), Pere Pujol Montserrat, i l’arquitecta municipal que va exercir aquest càrrec entre el 2006 i el 2017, segons l’escrit al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

A tots dos se’ls atribueix un delicte contra l’ordenació del territori. Està previst que el 25 de novembre, l’exalcalde i l’arquitecta s’asseguin al banc dels acusats a l’Audiència de Barcelona.

Veïna afectada

No estaran sols, els acompanyaran el propietari de l’explotació ramadera i dos càrrecs de la Generalitat, un d’ells Agustí Serra Monté, exdirector de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona i actual director de l’Incasòl. Per a aquests tres investigats, la fiscalia no reclama cap pena, però sí la veïna afectada per l’edificació, Lidia Campos, i l’Associació de Veïns del Barri de Cal Farinés, on està situada.

El seu advocat, José Luis Jordán, imputa als cinc acusats diversos delictes, entre els quals tràfic d’influències i un contra el medi ambient per alta concentració de nitrats a la zona. L’exalcalde de Castellví de la Marca ha declinat fer declaracions.

La polèmica que envolta aquest femer es remunta a anys enrere. El 1999, el propietari de dues societats dedicades a l’engreixament de vedells per vendre’ls posteriorment, va sol·licitar, a través de la primera empresa, una llicència d’obertura d’establiment i d’activitats per regularitzar una tasca que duia a terme des de feia cinc anys.

En la petició s’incloïa la construcció d’un femer i una fossa de cadàvers. Aquesta autorització va ser aprovada per l’alcalde el desembre del 1999, després de l’informe favorable de l’arquitecte (no l’acusada). Mesos abans, al juliol, ja se li havia atorgat la llicència d’obres.

Notícies relacionades

¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?

Una fallada informàtica i l’operació sortida desborden la T4 a Madrid

Separació del nucli

L’edificació havia de tenir una sèrie de condicions i una separació mínima amb els nuclis urbans i les vivendes pròximes de 100 metres. La fiscalia afirma que els acusats, sent coneixedors de la resolució de la conselleria, van iniciar l’octubre del 2008 un procediment de modificació puntual del POUM, amb la qual cosa van alterar l’altura màxima de la superfície construïda. L’acusació considera que aquesta reforma "es va realitzar amb la finalitat d’obtenir la futura legalització del femer", la construcció del qual ja havia acabat, i "per anticipar-se a les resolucions judicials que obligaven a la seva demolició".