Els pantans retrocedeixen del 40% al 33,97% després d’un juliol molt sec

Les reserves d’aigua als embassaments de les conques internes catalanes han retrocedit aquest juliol, que ha sigut eminentment sec, després de quatre mesos en què les pluges van permetre remuntar la situació. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), els nou pantans encaren aquest mes d’agost al 33,9% de la seva capacitat, amb 235,90 hm3 d’aigua. A finals de juny, les reserves s’acostaven al 40%.

L’escassa pluja de juliol ha frenat la inèrcia positiva que portaven embassaments com la Baells –torna a caure per sota del 50%-, la Llosa del Cavall o Foix (del 67% al 60%). Sau es troba al 26% quan havia remuntat fins al 43%, tot i que part de la davallada es deu a la transferència cap al pantà veí de Susqueda, l’únic que ha guanyat reserves l’últim mes: del 35,4% al 41%. Malgrat aquest retrocés, el nivell de reserves amb què els pantans de les conques internes encaren el que resta d’estiu i tardor és superior al que presentava fa un any. A 31 de juliol del 2023 el nivell dels embassaments era del 27,5%, més de sis punts per sota del nivell actual.

L’excepció de l’Albera

Notícies relacionades

El Fòrum Econòmic Mundial assenyala les 10 tecnologies amb més potencial per fer front al canvi climàtic

L’Antonio, afectat per errades del cribratge del càncer de còlon a Andalusia: «Vaig esperar quatre anys els resultats»

Pel que fa als cinc pantans del sistema Ter-Llobregat, que proveeix aigua a 202 municipis catalans inclosa Barcelona i la seva àrea metropolitana, com també part de les comarques gironines, estan al 35,97% de la seva capacitat, amb 220 hm3 d’aigua acumulada en total. En relació amb fa un mes, quan vorejaven el 40% de la seva capacitat amb un 39,3% de les reserves, la caiguda és d’una mica més de tres punts.

I és que aquest juliol, a diferència de juny, maig i abril, ha sigut "sec o molt sec", sobretot al prelitoral nord, a la Catalunya central i en punts de la plana de Lleida. Només ha sigut plujós a la serra de l’Albera, al vessant sud del Pirineu més occidental i en punts de la depressió central, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.